Hora Maresme
Hora Maresme
Programa

Hora Maresme

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 15:00 - 16:00 ·53 episodis
RSS

episodis

1-12 de 53
  • 54'

    Hora Maresme del 20/11/2026 — Demanar ajuda: joves, emergències i benestar emocional

    La dificultat de demanar ajuda El programa aborda la pressió de ser autosuficients i la importància de reconèixer la pròpia vulnerabilitat. Isabel Torrent, primera dona policia de Canet, explica com s’actua davant de situacions d’emergència i recorda el perill de les rierades. També parla de la necessitat de seguir les indicacions de la policia i la senyalització. «les persones, tant al comanament com els agents que estan treballant, s'han d'adequar la seva manera d'actuar en aquella situació i han de fer servir tots els elements que tinguin al seu abast.» — Isabel Torrent Joves, xarxes i suport El pedagog Hadi Macalú explica la funció de la UEC i el treball amb joves que necessiten un seguiment més proper. Comenta que la comparació a les xarxes, la dificultat d’identificar els problemes, la vergonya i la frustració poden fer que els costi demanar ajuda. Com a orientació, proposa tenir compassió amb un mateix i permetre’s ser vulnerable. Voluntariat després dels aiguats La regidora Susana Pla descriu com l’Ajuntament de Palafolls va coordinar voluntaris després que els aiguats inundessin la biblioteca: identificar les necessitats, organitzar tasques, registrar les persones i facilitar-los material de protecció. Explica que més de 250 voluntaris van ajudar a buidar l’edifici en tres dies. Eines per deixar-se ajudar La terapeuta Montse Macanàs exposa alguns obstacles a l’hora de demanar ajuda: l’autosuficiència, la por de mostrar vulnerabilitat i l’anticipació del rebuig. Recomana escoltar-se, prioritzar, posar límits i distingir què depèn d’un mateix. També relaciona l’exigència de poder amb tot amb l’estrès, l’angoixa, l’insomni i l’esgotament. «Però per això necessites tenir compassió amb tu mateix i permetre't.» — Hadi Macalú Actualitat i propostes del Maresme Temps i xarxes socials Quim Serra ofereix la previsió del temps per al cap de setmana. Després, Oriol Leo parla de l’encesa de llums de Nadal a diversos municipis, de les converses entre el Regne Unit i la Unió Europea sobre un possible acostament i d’un sopar temàtic anunciat per un restaurant de Vilafranca de Castelló. També planteja si als pobles cal més il·luminació nadalenca o si hi ha altres prioritats. Cinema i teatre Dani Grau comenta estrenes i títols disponibles a les plataformes, incloent-hi una preqüela de Jocs de la fam, una pel·lícula basada en el llibre de David Jiménez i obres protagonitzades per Eduard Fernández, així com la sèrie The Night Of. Jordi Pratsavalls repassa propostes teatrals a Tordera i Premià de Mar i parla dels Premis Butaca, que es podran seguir per ràdio i televisió locals. Ciberseguretat al Maresme En una entrevista amb Ester Rivas, responsable de màrqueting i comunicació de l’empresa E7, es parla dels serveis de ciberseguretat per a empreses, de les tarifes i de la necessitat de protegir les dades. Rivas explica l’origen i l’evolució de l’empresa i recomana perseverança a les persones que emprenen.

  • 53'

    Hora Maresme del 19/11/2026 — Sostenibilitat, canvi climàtic i futur del planeta

    El medi ambient i les generacions futures El programa planteja si som prou conscients del canvi climàtic i de la responsabilitat de preservar el planeta. Un pagès de Sant Vicenç de Montalt explica com la calor ha alterat les sembres i la collita del raïm, i expressa preocupació per la desaparició dels horts del Maresme i la dificultat de mantenir l’activitat agrària. «O sigui, tu les posaves a la terra i quedaven els grills sucarrats.» — Avarís Marc Budisme i natura Josep Maria Joer relaciona la filosofia budista amb el respecte per tots els éssers vius, l’empatia i la interdependència amb la natura. També parla de la llei de causa i efecte i de com les accions poden repercutir en els altres i en un mateix. Diagnòstic de la crisi climàtica El geògraf físic Jordi Toraia diu que no cuidem prou el planeta i que cal actuar per frenar la contaminació, l’escalfament i la pèrdua d’éssers vius. Adverteix que retardar les mesures pot fer més difícil revertir les tendències, però assenyala que hi ha acords, actuacions i persones que treballen per afrontar la situació. Conferència sobre la crisi ecosocial Albert Puig presenta la conferència de Fernando Valladares sobre crisi ecosocial. Valladares parla dels obstacles que dificulten l’acció climàtica, inclosos el negacionisme i factors socials, econòmics i psicològics, i defensa que hi ha solucions possibles si no es dona per fet que algú altre actuarà. Actualitat, meteorologia i natura El temps al Maresme Quim Serra preveu una baixada de les temperatures, una millora gradual de l’estat de la mar i un cap de setmana tranquil, amb un possible canvi de temps amb pluja i descens de temperatures la setmana següent. Notícies i conversa a les xarxes Oriol Leu comenta un premi de la Loteria Nacional, el contacte d’un grup indígena aïllat amb una altra comunitat al Brasil i l’estrena del videojoc Grand Theft Auto 6, incloses les referències a noms catalans que, segons explica, apareixen al mapa. La pregunta del dia demana si l’audiència col·labora amb entitats ambientals. Observació de salamandres Santi Poc, de NatMont, explica quan i on és més probable trobar salamandres i recomana observar-les de nit, amb humitat i sense vent. Demana no manipular-les, evitar il·luminar-les constantment i mantenir-hi una distància prudent. Presenta aquesta activitat com una manera accessible de connectar amb la natura. Cursos de català Anna Roig i David Pinyeiro repassen el funcionament dels cursos trimestrals de català, que s’acosten al final. Expliquen el procés per demanar una prova de nivell o una convalidació i les dates d’inscripció per als cursos que començaran al gener. Tertúlia: què deixem a les generacions futures? Jordi Pratsavalls, Marc i Oriol debaten si la societat és prou conscient dels efectes del canvi climàtic. Parlen de la manca d’empatia, de la tendència a ajornar l’acció perquè les conseqüències semblen llunyanes i del paper de les petites accions individuals. També remarquen que la responsabilitat no recau només en les persones, sinó que cal implicar-hi les administracions i actuar col·lectivament.

  • 52'

    Hora Maresme del 18/11/2026 — Vida de barri al Maresme i el jazz de Cau la Cau

    Veïnat i vida comunitària Associacions de veïns a Arenys de Mar i Palafolls Carles Esquerra, president de l’AVAM, explica que l’associació d’Arenys de Mar agrupa prop de 500 persones i trasllada als governs municipals les demandes del veïnat. Entre les accions que esmenta hi ha un mercat de segona mà, activitats de reciclatge i millores de l’espai públic. També destaca el suport de la CONFAP i la voluntat que més municipis tinguin entitats que donin veu a la ciutadania. A Palafolls, Lídia Palazón i Rosa Monclús expliquen que l’Associació de Veïns del Barri de Sant Lluís fa de pont amb l’Ajuntament, organitza activitats per afavorir la relació entre veïns i ajuda les persones que s’incorporen al barri. Festes i relacions al carrer Àngel Guimerà de Canet Anna González descriu la vida veïnal d’un carrer on els residents es comuniquen per WhatsApp, comparteixen àpats i guarneixen el carrer en dates assenyalades. Atribueix la continuïtat d’aquestes activitats a la iniciativa d’algunes persones i observa que les festes de barri han perdut participació. El Casal de Joves de Tordera Sònia Aliva explica la feina del Casal de Joves amb adolescents i joves, tant a l’equipament com als centres educatius. Parla de salut mental, gestió de conflictes i de les dificultats perquè alguns joves s’impliquin en activitats estables. Defensa que els serveis siguin presents a les xarxes, les escoles i l’espai públic per acompanyar els joves i fomentar-ne la vinculació amb el municipi. El temps i les notícies Quim Serra preveu una baixada de les temperatures, més clara l’endemà, i la possibilitat de precipitacions febles i disperses durant la nit. Després, s’espera el retorn del sol. Oriol Leo repassa un concurs comarcal que anima equips infantils a crear lemes, pancartes o càntics en català. També comenta una cimera del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic i els temes que podrien tractar-hi, i els premis obtinguts per la formatgeria Betara. La pregunta als oients és a quin altre municipi del Maresme els agradaria viure. Entrevista sobre una novel·la negra Lluís Altés parla d’Un armari on amagar-se, una novel·la policíaca i d’enigma. Explica que s’ha inspirat en notícies i fets reals, canviant-ne noms i llocs, i que la seva formació periodística influeix en un estil de narració directe. No desvela el final ni el paper de l’armari. Cau la Cau: jazz, música d’arrel i experimentació El programa presenta la trajectòria de Cau la Cau, grup que combinava instruments com la viola de roda, la tenora, el contrabaix i la bateria. S’hi ressegueixen els seus treballs i canvis de formació fins a la dissolució del grup, i s’explica com la improvisació i el jazz es troben amb instruments i sonoritats tradicionals. També s’hi esmenten Oregon i altres referents del jazz.

  • 55'

    Hora Maresme del 17/11/2026 — Consum, economia circular i el cost de comprar

    Consum i compres impulsives Publicitat, modes i reutilització La responsable de l’OMIC de Palafolls, Txell Garcia-Linuesa, explica que les decisions de compra poden estar influïdes per la publicitat, les modes i la pressió social, i que sovint se substitueixen objectes que encara funcionen. També parla de la poca atenció a les característiques dels productes i de la tendència a comprar de nou en lloc de reparar, reutilitzar o donar una segona vida als objectes. «La realitat és que la publicitat, les modes i la pressió social influeixen molt en les nostres decisions i ens animen a substituir objectes que encara funcionen.» — Txell Garcia-Linuesa Despesa de les llars Martí Capsada repassa xifres de despesa de les llars i el pes de l’habitatge, l’alimentació, el transport, l’oci i altres categories. La conversa destaca que l’augment de la despesa no implica necessàriament comprar més coses per gust i que les compres del Black Friday poden acabar costant més si es fan sense cautela. El presentador explica que deixa passar un temps abans de decidir si compra un caprici. Diners, possessions i música Sergi Ferrer presenta cançons relacionades amb els diners i el consum: Can't Buy Me Love, dels Beatles; Material Girl, de Madonna; Money, de Pink Floyd; Mercedes Benz, de Janis Joplin, i Uprising, de Muse. Les peces serveixen per parlar de l’amor, el materialisme, el consumisme i la concentració de poder. Economia circular a les empreses En una entrevista, Jesús Bosmonar, d’Eurecat, defensa que l’economia circular va més enllà de reciclar i que les empreses han de replantejar productes i processos al llarg de tot el seu cicle de vida. Explica com la digitalització ajuda a mesurar recursos i detectar ineficiències, i descriu exemples de reutilització de materials en un panot i en aplicacions del vidre reciclat. Per començar, proposa diagnosticar el consum de recursos i identificar oportunitats. Meteorologia i actualitat Temps Quim Serra preveu vent i mala mar, una possible pluja feble abans de mitjanit i una baixada de temperatures dijous, amb una recuperació divendres. Rodalies i notícies de la comarca i del món S’informa d’una vaga a Rodalies i de serveis mínims que no s’estarien complint. Oriol, des de Ràdio Arenys, parla de la marxa de dones emprenedores prevista a Argentona i Cabrera, de l’incident del rosari durant el recorregut del papa Lleó XIV al Perú i d’un vídeo viral que s’ha presentat com l’albirament d’una criatura alada, sense que se’n confirmi la naturalesa. També planteja una pregunta a l’audiència sobre les compres previstes per al Black Friday. Mirada retrospectiva a 1962 Jaume Casanovas i Montse Comí repassen fets de 1962: l’estrena cinematogràfica de James Bond amb Doctor No, les riuades del Vallès, la resposta de solidaritat impulsada des de Ràdio Barcelona i la cançó Quando, Quando, Quando, de Toni Renis. Lectura sobre consum i emocions Mar Arenaza presenta Vacuitat i no Dualitat, de Javier García Campallo, i conversa sobre la relació entre emocions, desig i compres. Parlen de la compra per impuls, de les compres per internet i de la possibilitat d’aturar-se a pensar què es vol i què es necessita. Tastet de llengua: els bolets Albert Claret, del Centre de Normalització Lingüística del Maresme, comenta noms i expressions vinculats als bolets: rovelló, pinatell, esclata-sang, llanega, ou de reig i shiitake. També explica l’origen del mot fricandó.

  • 55'

    Hora Maresme del 16/11/2026 — Normes socials, periodisme local i actualitat del Maresme

    Les normes socials no escrites La mediació i la feina dels jutges de pau El jutge de Pau de Premià de Mar, Miquel Plovins, parla del reconeixement que ha rebut per la seva trajectòria. Explica que ha dedicat anys al servei del poble i que una part destacada de la seva feina ha estat ajudar persones grans amb problemes d’habitatge. També comenta la defensa de les funcions dels jutjats de pau, entre elles la celebració de casaments civils. «Bé, ajudar la gent gran, sobretot ha sigut una tasca molt maca» — Miquel Plovins Com es formen i canvien les normes El sociòleg Jordi Bonet descriu les normes socials no escrites com a expectatives que neixen de la interacció i la repetició de pràctiques. Explica com es transmeten mitjançant la socialització, com el seu incompliment pot comportar rebuig o desaprovació i com canvien amb les generacions i els moviments socials. «Les normes socials no escrites justament és el que nosaltres reproduïm en la nostra quotidianitat, en el nostre dia a dia social.» — Jordi Bonet La revista Àmbit de Canet Carles Saiz, un dels fundadors de la revista local Àmbit, recorda com va néixer el projecte i com es va organitzar amb una redacció i una planificació de temes. En destaca la voluntat d’informar amb independència, finançant-se amb publicitat privada, i el valor de la revista com a document sobre els canvis de Canet. Debat sobre costums quotidians Els tertulians conversen sobre la pressió de tenir una opinió de l’actualitat, la possibilitat de no posicionar-se i la tendència d’algunes persones a creure que tenen la raó absoluta. També debaten si cal demanar perdó per situacions menors i fins a quin punt s’ha de respondre sincerament quan algú pregunta com estàs. Actualitat i agenda Temps, Rodalies i notícies d’arreu La informació meteorològica apunta a una jornada tranquil·la i suau, amb més vent l’endemà i alteració de la situació marítima. En l’actualitat de la comarca es parla de retards a Rodalies i d’una vaga convocada amb serveis mínims. La secció internacional tracta l’aterratge d’un coet de SpaceX a la base de llançament després del vol, i una notícia sobre vaques que campen lliures a Macedònia del Nord. Activitats de la setmana L’agenda anuncia una xerrada sobre alimentació i salut bucodental, representacions de El mètode Grönholm a Llavinera, una campanya de donació de sang i teixits a Calella, activitats per a joves, un concert de grups instrumentals i corals, i l’espectacle per a nadons El qui no parla, a Mataró. Cuina i esport Espirals de faves amb beixamel i bolets Txell Rubió presenta una recepta vegana i sense gluten d’espirals de faves amb beixamel d’anacards i bolets saltats. Explica la preparació de la pasta, la salsa i els bolets, i comenta alternatives a la soja i la importància dels aliments de proximitat. Actualitat esportiva La tertúlia debat l’expulsió de Rafinha amb la selecció brasilera i si va voler quedar-se amb l’equip o si hi va intervenir la selecció. També comenta la situació del Lleida de bàsquet després de perdre contra el Manresa i discuteix si convé canviar l’entrenador o fer canvis a la plantilla.

  • 53'

    Hora Maresme del 13/11/2026 — Petits plaers, Gran Recapte i indústria tèxtil del Maresme

    Petits plaers i benestar El programa obre amb una reflexió sobre els petits plaers quotidians que no costen diners. En una entrevista, la terapeuta Laia Gemma Seguer explica que les obligacions i l’atenció constant al que ens falta poden fer que ens costi gaudir del present. Proposa aturar el pilot automàtic, escoltar el cos i preguntar-se com estem, què pensem i què necessitem. També presenta el joc de les guspires, una eina amb imatges i textos per afavorir la reflexió. «Ens costa molt aturar-nos, aturar-nos i viure en primera persona el que està succeint» — Laia Gemma Seguer Gran Recapte i suport a les famílies Des de la parròquia de Santa Maria, José Manuel Barreto parla de la preparació del Gran Recapte: s’hi busquen voluntaris i es recolliran aliments per donar suport a famílies amb necessitats bàsiques. Explica la tasca del DISA, el funcionament de l’espai de distribució i la importància de classificar els productes per data de caducitat. La llet i els llegums secs figuren entre els aliments esmentats. Petits plaers al carrer i aficions creatives Una enquesta a peu de carrer a Tordera recull què fa feliç la gent sense haver de pagar: caminar, crear, llegir llibres de biblioteca, compartir temps amb la família i els amics, gaudir de les petites coses del dia i fer riure algú. També hi intervé Antoni Pérez, que explica com transforma eines i objectes vells en escultures d’animals, i parla de la inspiració, el procés de creació i els materials que utilitza. Temps i actualitat La previsió anuncia sol a bona part del Maresme, núvols baixos cap al Maresme Nord i estabilitat durant el cap de setmana, amb més núvols i possibilitat d’alguna gota a l’interior dissabte i reforç del vent de garbí diumenge. A les xarxes es comenta la detecció d’una maleta abandonada al centre de Mataró, que va comportar l’acordonament de la zona i el desallotjament d’espais; els Mossos van indicar que no es considerava una amenaça de bomba. També es parla d’una caiguda de serveis de Microsoft i dels premis musicals que s’atribueixen a Rosalía. Cinema i agenda teatral La secció de cinema comenta les estrenes Wild Horse Nine, Scrooge i els fantasmes de Nadal, Victorian Psycho i La violinista, a més d’un títol disponible a plataformes. L’agenda teatral repassa propostes a Tordera, Pineda, Calella, Arenys i Mataró, incloent-hi funcions, musicals, un càsting i espectacles de teatre i dansa. Indústria tèxtil i fira Feel and Fit Núria Romero explica la tasca de l’associació d’empreses tèxtils del Maresme i valora la primera edició de la fira Feel and Fit. La fira vol donar visibilitat a la indústria tèxtil de la comarca i captar demanda. Segons Romero, també va facilitar que empreses i agents del sector es retrobessin, establissin vincles i obrissin possibles vies de col·laboració. No confirma si hi haurà una nova edició.

  • 53'

    Hora Maresme del 12/11/2026 — Solteria, pressió social i crisi ambiental al Maresme

    La solteria i la música El programa aborda el Dia del Solter i de la Soltera i es pregunta si encara hi ha pressió social per tenir parella. Jordi Pratsavalls repassa cançons vinculades a la solteria, l’emancipació, el desamor i l’humor, amb exemples de Shakira, Beyoncé, Bad Bunny, Hombres G, Armando Manzanero, Pimpinela i La Casa Azul. Experiències i pressió social La vida de solter Marc Roca explica que fa cinc anys que està solter. En destaca la llibertat, el temps per conèixer-se, cuidar les amistats i la família, i fer plans espontanis; també troba a faltar la complicitat i les petites coses compartides en parella. Considera que la solteria està més acceptada que abans, però que persisteixen preguntes i pressions familiars, sobretot a mesura que passen els anys. «Per mi el més important realment és el fet que és una molt bona etapa realment per conèixer-te tu mateix» — Marc Roca Històries de persones que no es van casar Sergi Ferrer presenta quatre biografies: Isabel I, Isaac Newton, Nikola Tesla i Jane Austen. El relat explica diferents motius i circumstàncies al voltant de la seva solteria, inclosa la renúncia d’Austen a una proposta de matrimoni l’endemà d’haver-la acceptat. La mirada psicològica La psicòloga Jasmina Verdugo diferencia el desig de tenir parella de la idea que cal tenir-ne per sentir una vida completa. Parla de les expectatives socials, la comparació a les xarxes i la pressió de l’edat, i recomana distingir la il·lusió de la urgència, donar temps al coneixement mutu i mantenir l’espai individual. També subratlla la importància dels valors, els límits i la reciprocitat. Actualitat i conversa sobre la solteria En el repàs de xarxes es comenta que un programa noruec busca al Maresme un ciutadà desaparegut fa vint anys, i s’esmenta una previsió de descens de les emissions globals de CO₂ d’origen fòssil el 2026, vinculada al conflicte a l’Iran i al creixement de les energies renovables. A la conversa final, els participants comparteixen impressions sobre els mites i els judicis associats a estar solter, les preguntes familiars i els canvis en la manera de veure la solteria. Un dels participants explica que té 54 anys, està solter i és feliç. Crisi ambiental i moda Els components de la crisi ambiental El geògraf físic Jordi Toraia explica que el canvi climàtic és només un dels components de la crisi ambiental, que també inclou la pèrdua de biodiversitat, la contaminació, l’esgotament dels recursos i l’ocupació del territori. Defensa una resposta col·lectiva i una visió de conjunt per evitar que les solucions a un problema n’agreugin un altre. Tendències de tardor i hivern Judit Jiménez parla de les tendències de moda: peces amb volums, textures i presència, el maximalisme i el retorn d’influències hippies i artesanals. Recomana adaptar les tendències a l’estil de cadascú, en lloc de vestir-se com si fos una disfressa.

  • 53'

    Hora Maresme del 11/11/2026 — Vaga general al Maresme: seguiment i reivindicacions

    La vaga general al Maresme El programa segueix la jornada de vaga de l’11 de novembre i les afectacions als municipis de la comarca. A l’inici s’expliquen els serveis mínims previstos per al transport i la sanitat i les manifestacions convocades a Mataró i Barcelona. Incidències i seguiment als municipis A Canet de Mar, el seguiment és reduït en alguns serveis, mentre que l’absentisme de l’alumnat és més elevat en diversos centres educatius. A Calella, la incidència destaca sobretot en l’ensenyament i el transport; el comerç obre majoritàriament amb normalitat. A Palafolls, l’afectació més visible també és a les escoles. Es parla dels serveis municipals, el transport i els talls de trànsit. A Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres s’informen els serveis mínims municipals. Els testimonis consultats descriuen opinions diverses i dificultats per desplaçar-se a les manifestacions. A Tordera s’explica un tall temporal de la carretera GI-600 i el funcionament dels serveis mínims. A Premià de Mar, les AFES fan una mobilització pel dret a l’habitatge. A Arenys de Mar es repassen les dades dels centres educatius i l’activitat del comerç i dels serveis. Una participant a la manifestació de Mataró explica els motius de la seva protesta. Reivindicacions de la vaga Entre les demandes exposades hi ha l’accés a l’habitatge, salaris dignes i serveis públics de qualitat. També s’enumeren propostes sobre lloguers, desnonaments, habitatge públic, salaris mínims, pensions i jornada laboral. «Tothom té dret a un habitatge digne.» — Membre de les AFES de les escoles públiques de Premià de Mar Altres continguts del programa Meteorologia i actualitat La previsió apunta a l’arribada de pluges al Maresme durant la nit i la matinada, amb vent i canvis de temperatura. A continuació, es comenten les manifestacions a Mataró, les converses entre Ucraïna i Rússia a Abu Dhabi, una detenció relacionada amb un segrest i una estafa, i la pregunta del dia sobre si afecta l’opinió dels altres. Beques escolars a l’Índia Tomàs Jové, de l’ONG G21, explica que l’entitat ha aconseguit finançar beques escolars per a infants d’una població rural de l’Índia. Relata com va començar el projecte, la situació econòmica de les famílies i el suport a una escola que podia tancar. «amb 3 anys hem triplicat el nombre d'alumnes, de 90 a 275» — Tomàs Jové The New Raymond Un espai musical repassa el projecte de Ramon Rodríguez: els seus inicis, el pas del rock a una música més acústica, les influències i alguns trets de les seves composicions. El conte infantil Animadari Núria Maldonado i Eric Díez presenten Animadari, un conte que combina animals i abecedari amb una proposta digital. Expliquen la inspiració del projecte i l’ús d’un codi QR per accedir a sons, narracions i minijocs.

  • 53'

    Hora Maresme del 10/11/2026 — Diners, tranquil·litat i felicitat a l’Hora Maresme

    Diners i planificació financera L’episodi explora fins a quin punt els diners contribueixen a la felicitat i quants calen per viure amb tranquil·litat. En conversa amb el planificador financer Jordi Carmona, es diferencia la gestió d’actius de la planificació financera i s’explica la importància de reservar diners per a despeses previsibles i imprevistos. També es planteja revisar les despeses i ajustar l’estil de vida quan sigui possible. «hem de saber guardar diners per moments en els que és molt probable que els necessitem.» — Jordi Carmona En un altre tram, Jordi fa un càlcul orientatiu de despeses materials —com l’habitatge, el cotxe, el mòbil, la televisió, l’ordinador i un viatge— i estima una suma mensual de 3.371 euros segons els supòsits exposats. Aclareix que no hi inclou subministraments bàsics ni altres despeses quotidianes. Què en pensen la gent gran i els joves Les veus de la gent gran relacionen el benestar amb tenir salut, feina i un coixí per afrontar imprevistos. Els diners, diuen, poden facilitar la vida i donar tranquil·litat, però no garanteixen la felicitat. Les opinions dels joves també són diverses: alguns destaquen els objectius personals i el temps, mentre que d’altres vinculen els diners amb la llibertat, la possibilitat de viatjar o ajudar els altres. El programa conclou que no hi ha una xifra universal per viure tranquils. Temps, actualitat i història El meteoròleg Quim Serra descriu el temps de la comarca i la previsió dels dies següents. La secció d’actualitat recull l’aprovació a Mataró d’una proposta per impulsar el retorn de l’esgrafiat de Sentir Estrany, una recerca de Maldita.es sobre contingut d’abús sexual infantil a TikTok i un estudi sobre la història genètica de la península Ibèrica. A la secció històrica dedicada al 1961, Oriol Leo, Jaume Casanovas i Montse Comí parlen del primer àlbum d’Astèrix, de Cavall Fort i de l’activitat cultural en català durant la dictadura; també expliquen la construcció del mur de Berlín. El bloc acaba amb música d’Elvis Presley. Llibres i llengua Marc Arenaza presenta la novel·la Un gran xic, de Nick Hornby, sobre un home amb diners que fingeix ser pare separat per conèixer algú que l’estimi per qui és. La conversa relaciona la ficció amb la confiança, les relacions i la pregunta de quants diners calen per viure tranquil. Al final, la secció de llengua comenta expressions i formes de cançons en català, des de diferències entre usos col·loquials i formes estàndard fins al debat sobre si alguns usos són errors o una tria estilística.

  • 54'

    Hora Maresme del 9/11/2026 — Secrets, intimitat i confiança en les relacions

    El secret de confessió El mossèn Cinto Busquet explica que el secret de confessió és absolut: el sacerdot no pot revelar allò que sent ni deixar que influeixi en la seva conducta. Segons explica, revelar-lo comporta l’excomunió. En el cas d’un delicte greu, el capellà pot recomanar a qui s’hi confessa que es presenti a la policia, però no pot trencar el secret. També distingeix aquesta obligació sagramental de la reserva pròpia de qualsevol relació de confiança. Per què guardem secrets Veus al carrer i classificació dels secrets Una enquesta al carrer recull motius com evitar fer mal a persones estimades o respectar la confidencialitat d’allò que algú ha demanat guardar. En la conversa a l’estudi, Manel i Laura diuen que preferirien saber allò que els afecta, en comptes que els ho ocultin pel seu bé. La secció presenta quatre àmbits de secrets atribuïts a estudis de Michael Slepian: les relacions i els desitjos romàntics, els diners, els comportaments socials i la salut mental o la insatisfacció laboral i vital. També s’hi esmenten la vergonya, les addiccions i l’aparença de felicitat a les xarxes. La novel·la Secrets ofegats L’escriptora Susana Hernández parla de la seva novel·la, inspirada en la sequera i en les restes d’un cotxe que fa sortir a la llum un doble crim de 1976. La història alterna aquesta època amb el 2023, tracta els secrets familiars i combina misteri i novel·la negra. Hernández explica el procés de documentació, incloses les consultes a professionals de l’antropologia dels Mossos, i el repte de sorprendre els lectors. Secrets i comunicació en la parella La psicòloga Cora Morales considera important la confiança i la comunicació, tot distingint els secrets que no perjudiquen la parella de les qüestions que afecten tots dos. Explica que a teràpia es pot treballar la confiança i la incomoditat d’explicar certes coses sense que necessàriament es reveli el secret. Sobre la infidelitat, assenyala que parlar-ne pot permetre a l’altra persona decidir què vol fer i, en alguns casos, obrir una conversa més empàtica. Informació i actualitat El temps Quim Serra preveu núvols i possibles precipitacions febles, una jornada més estable i càlida l’endemà i l’arribada de precipitacions més abundants dimecres i dijous. També comenta el vent i l’estat de la mar. Rodalies i notícies d’àmbit general Laura informa dels retards a les línies de Rodalies i del conflicte laboral entre els maquinistes i Renfe sobre els torns i els descansos. També s’esmenten serveis mínims previstos per a dimarts i dijous. A continuació, el programa informa de la confessió pública d’infidelitat de Jensen Huang i de les investigacions que, segons el relat, s’haurien iniciat arran del cas. La secció acaba amb la darrera edició del festival Lluèrnia d’Olot. Agenda del Maresme Martí Capsada repassa tres propostes: una marxa popular contra la violència masclista per les Tres Viles; les festes de tardor de Vilassar de Mar, amb activitats culturals i familiars; i una jornada d’atenció al dol a Calella, amb poesia, dansa, música i teatre. Cuina i sostenibilitat alimentària Txell Rubió presenta una recepta de mar i muntanya amb raïm, musclos i bolets, amb alternatives com escopinyes o vieires. Explica la preparació amb caldo, farina d’ametlles i un xup-xup a foc lent, i destaca que el plat no té gluten. La conversa acaba amb recomanacions sobre cuinar amb productes de proximitat i menys ultraprocessats.

  • 54'

    Hora Maresme del 6/11/2026 — Control i improvisació: entre la planificació i la incertesa

    La necessitat de tenir-ho tot controlat L’episodi explora la pressió per planificar i anticipar-se, la incomoditat davant la incertesa i la possibilitat de deixar espai a la improvisació. La psicòloga Cora Morales explica què és el trastorn obsessiu compulsiu (TOC), que es caracteritza per obsessions i compulsions, i que no s’ha de confondre amb manies si aquestes no interfereixen en la vida quotidiana. Parla del seu possible origen multifactorial i de la teràpia cognitivoconductual, inclosa l’exposició amb prevenció de resposta; en alguns casos, el tractament farmacològic es pot valorar amb un professional mèdic. «Lo importante yo creo que es tomar conciencia de que no buscamos que esos pensamientos o actitudes desaparezcan, sino entender por qué están ahí, ¿no?» — Cora Morales Opinions dels oients Jordi Perceval i els presentadors comenten els testimonis de Lucía, Cristina, Quim, Júlia, Andreu i Jennifer. Les respostes mostren maneres diferents de combinar ordre i espontaneïtat: algunes persones planifiquen la feina però prefereixen fluir en el temps lliure; d’altres intenten limitar el control a allò que poden decidir. Improvisar en una sessió de DJ El DJ Elion Ribes explica que alguns problemes tècnics li han passat en directe. Pot interactuar amb el públic o demanar ajuda als tècnics i companys; per als errors musicals, procura tenir alternatives preparades. Habitualment prepara l’inici i possibles finals del set, però tria què punxa durant la sessió segons l’energia i l’ambient. La mirada de la terapeuta La terapeuta Montse Macanàs relaciona la necessitat de control amb la por a la incertesa i a deixar-se anar. Considera que el control pot limitar la llibertat i sosté que convé acceptar les pròpies mancances i centrar-se en allò que es pot decidir. També parla de la pressió de les xarxes socials i de com la preocupació per la imatge i l’opinió dels altres pot restringir la manera de pensar i actuar. Altres continguts del programa El temps Quim Serra descriu una previsió de temps estable i assolellat per al cap de setmana, amb nits fredes i temperatures més suaus els dies següents. Indica que el mar encara està remenat i que les línies frontals previstes per a dilluns podrien deixar núvols i alguna gota. Notícies comentades de les xarxes El programa parla d’una figura de la dimònia creada pel pessebrista Carles Dressaire per reivindicar l’evolució de les tradicions. També informa d’una investigació de la Fiscalia Europea sobre un presumpte frau en el manteniment de la línia d’alta velocitat entre Madrid i Sevilla, i d’un cas a Borja en què el dibuix d’una nena va ajudar la Guàrdia Civil a identificar un home investigat per un presumpte delicte de detenció il·legal. Cinema i teatre Dani Grau repassa estrenes de cinema i recomana pel·lícules i sèries disponibles en plataformes. Jordi presenta propostes teatrals del cap de setmana a Palafolls, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Calella, Mataró i Premià de Mar, amb obres musicals, comèdies i una proposta sobre trastorns mentals. Intel·ligència artificial per a dones cuidadores Carles Ferrer, d’Eurecat, presenta una formació gratuïta de 30 hores sobre l’ús pràctic de la intel·ligència artificial per a dones que tenen cura d’altres persones. Explica que s’hi tractaran usos com interpretar informació o preparar menús, i també els riscos de fer servir aquestes eines en qüestions de salut: la intel·ligència artificial no substitueix els professionals sanitaris. La formació es planteja per a diferents dispositius i eines gratuïtes.

  • 54'

    Hora Maresme del 5/11/2026 — Emergències, prevenció i vacunació al Maresme

    Preparar-se per a una emergència Consciència dels riscos i recomanacions El programa tracta la prevenció i l’autoprotecció davant d’incendis, inundacions i temporals. Josep Bertran, de l’ADF Serralada del Montal, considera que falta cultura de la prevenció i recorda que els serveis d’emergència poden quedar desbordats. Recomana seguir les indicacions oficials, evitar desplaçaments i tenir alguns recursos bàsics a casa. «Quedem-nos a casa, estem en un estat d'emergència i el que estem fent és posar-nos nosaltres en perill i posar-nos els altres també en perill.» — Josep Bertran Veus del carrer i gestió de Protecció Civil Les opinions recollides a Calella expressen preocupació pels episodis meteorològics extrems i plantegen dubtes sobre les alertes, la planificació urbanística i les infraestructures per evacuar l’aigua. Manel Pardo, cap dels Serveis Territorials de Protecció Civil de Barcelona, explica com s’analitzen els perills, es planifica la resposta i es revisa què es pot millorar després d’una emergència. També destaca la importància que la ciutadania s’empoderi en l’autoprotecció. Salut, temps i actualitat Vacunació de la grip i la Covid La metgessa Anna Ugarte explica la campanya de vacunació, els grups de risc, la possibilitat de rebre les dues vacunes el mateix dia i les vies per demanar cita. També descriu alguns signes d’alarma de la grip i assenyala que la vacunació es recomana cada any. Previsió meteorològica Quim Serra preveu núvols sense pluja, sol al Maresme l’endemà, un cap de setmana assolellat i temperatures suaus la setmana següent. Història, ciberseguretat i prevenció d’abusos Martí Capsada recupera la història de Montgat de Mar, municipi que va existir durant uns mesos en plena Guerra Civil. El repàs de l’actualitat inclou un ciberatac a bancs de sang a França, en què les alarmes van permetre traslladar les mostres, i un estudi sobre atracció i conductes sexuals envers menors, amb una crida dels investigadors a reforçar la prevenció. El programa pregunta a l’audiència si es prenen prou seriosament les alertes d’emergència. Natura i preparació pràctica Seguiment d’ocells marins Helena Ferrer, de NatMont, presenta el SAM, un projecte de seguiment d’ocells marins del litoral català. Explica com s’hi pot participar i descriu el punt d’observació de la desembocadura de la Tordera, a Malgrat, i els factors que afavoreixen la presència d’aus marines. Roba per a un kit d’emergència Judit Jiménez parla de tenir preparada roba de recanvi, còmoda i adequada per abrigar-se o canviar-se si es mulla, i recomana guardar una manta al cotxe. Debat sobre les alertes A la tertúlia, Jordi Pratsavalls i altres membres de l’equip debaten si la repetició de les alertes als mòbils pot fer que la població s’hi acostumi i els faci menys cas. Es proposen canals d’avís complementaris, però el programa acaba recomanant que se segueixin les instruccions quan s’emet una alerta.