Hora Maresme del 12/11/2026 — Solteria, pressió social i crisi ambiental al Maresme
Jordi Pratsavalls i el presentador recorren cançons relacionades amb la solteria, l’emancipació, el desamor i l’humor, amb exemples de diversos artistes.
Marc Roca parla dels avantatges i les dificultats de viure solter i explica que encara rep preguntes familiars sobre tenir parella. Considera que la solteria està més acceptada que abans, però que persisteix certa pressió.
Sergi Ferrer presenta les històries d’Isabel I, Isaac Newton, Nikola Tesla i Jane Austen, i exposa les circumstàncies i explicacions conegudes sobre la seva solteria.
La psicòloga Jasmina Verdugo analitza les expectatives socials, l’efecte de les xarxes i la pressió vinculada a l’edat. Parla de conèixer-se mútuament, mantenir l’espai individual i distingir entre desig i necessitat de tenir parella.
El repàs de xarxes explica que un programa noruec busca un ciutadà desaparegut que hauria viscut al Baix Maresme. També es comenta una previsió de descens de les emissions de CO₂ d’origen fòssil el 2026, relacionada amb el conflicte a l’Iran i les energies renovables.
Jordi Toraia descriu la crisi ambiental com un conjunt que inclou canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, contaminació, esgotament de recursos i ocupació del territori. Defensa mesures pensades amb una visió de conjunt i una actuació col·lectiva.
Judit Jiménez parla de roba amb volums, textures i presència, del maximalisme i del retorn d’influències hippies i artesanals. Recomana triar i adaptar les tendències a l’estil propi.
Els participants comenten els judicis i les preguntes familiars adreçades a les persones solteres, i debaten si la pressió social ha disminuït. Un participant explica que està solter i feliç als 54 anys.
La solteria i la música
El programa aborda el Dia del Solter i de la Soltera i es pregunta si encara hi ha pressió social per tenir parella. Jordi Pratsavalls repassa cançons vinculades a la solteria, l’emancipació, el desamor i l’humor, amb exemples de Shakira, Beyoncé, Bad Bunny, Hombres G, Armando Manzanero, Pimpinela i La Casa Azul.
Experiències i pressió social
La vida de solter
Marc Roca explica que fa cinc anys que està solter. En destaca la llibertat, el temps per conèixer-se, cuidar les amistats i la família, i fer plans espontanis; també troba a faltar la complicitat i les petites coses compartides en parella. Considera que la solteria està més acceptada que abans, però que persisteixen preguntes i pressions familiars, sobretot a mesura que passen els anys.
«Per mi el més important realment és el fet que és una molt bona etapa realment per conèixer-te tu mateix» — Marc Roca
Històries de persones que no es van casar
Sergi Ferrer presenta quatre biografies: Isabel I, Isaac Newton, Nikola Tesla i Jane Austen. El relat explica diferents motius i circumstàncies al voltant de la seva solteria, inclosa la renúncia d’Austen a una proposta de matrimoni l’endemà d’haver-la acceptat.
La mirada psicològica
La psicòloga Jasmina Verdugo diferencia el desig de tenir parella de la idea que cal tenir-ne per sentir una vida completa. Parla de les expectatives socials, la comparació a les xarxes i la pressió de l’edat, i recomana distingir la il·lusió de la urgència, donar temps al coneixement mutu i mantenir l’espai individual. També subratlla la importància dels valors, els límits i la reciprocitat.
Actualitat i conversa sobre la solteria
En el repàs de xarxes es comenta que un programa noruec busca al Maresme un ciutadà desaparegut fa vint anys, i s’esmenta una previsió de descens de les emissions globals de CO₂ d’origen fòssil el 2026, vinculada al conflicte a l’Iran i al creixement de les energies renovables.
A la conversa final, els participants comparteixen impressions sobre els mites i els judicis associats a estar solter, les preguntes familiars i els canvis en la manera de veure la solteria. Un dels participants explica que té 54 anys, està solter i és feliç.
Crisi ambiental i moda
Els components de la crisi ambiental
El geògraf físic Jordi Toraia explica que el canvi climàtic és només un dels components de la crisi ambiental, que també inclou la pèrdua de biodiversitat, la contaminació, l’esgotament dels recursos i l’ocupació del territori. Defensa una resposta col·lectiva i una visió de conjunt per evitar que les solucions a un problema n’agreugin un altre.
Tendències de tardor i hivern
Judit Jiménez parla de les tendències de moda: peces amb volums, textures i presència, el maximalisme i el retorn d’influències hippies i artesanals. Recomana adaptar les tendències a l’estil de cadascú, en lloc de vestir-se com si fos una disfressa.