Hora Maresme del 23/10/2026 — Seguretat, estafes i cultura al Maresme

Seguretat i prevenció Desallotjament de naus a Canet Pere Xirau explica que l’Ajuntament demana enderrocar dues naus de l’antiga fàbrica Poligan, desallotjades anteriorment. Els serveis tècnics en recomanen l’enderroc per l’estat de l’edifici i els riscos per a les persones que hi puguin entrar o passin pel carrer. També esmenta els problemes de salubritat i les despeses municipals que es reclamarien als propietaris. Estafes al cinema i a la vida real Albert Queiruga repassa pel·lícules i sèries sobre estafadors, com El cop, Atrapa’m si pots, El llop de Wall Street, Inventing Anna i Timadores compulsives. La conversa s’allarga amb el documental de l’estafador de Tinder i amb la idea que les estafes sentimentals poden començar amb atenció i confiança. Videovigilància i privacitat Eduard Galí, director tècnic d’Alfanet Solutions, descriu els sistemes instal·lats a Tordera: càmeres de videoprotecció i lectors de matrícules. Explica que els sistemes poden ajudar en la prevenció i en l’aclariment de fets, i que l’accés a les imatges correspon a la policia local. També parla de protecció de dades, ciberseguretat i de l’ús de la intel·ligència artificial com a suport, sense substituir la decisió humana. «Però la decisió sempre haurà de ser una decisió humana.» — Eduard Galí Consells per detectar estafes El programa descriu enganys per missatge o correu, trucades falses, el frau del «fill en apuros», compres i inversions fraudulentes i estafes sentimentals. Entre les recomanacions hi ha desconfiar de les presses, no compartir codis ni contrasenyes, evitar enllaços inesperats, activar la verificació en dos passos i parlar-ne amb la família. Informació i propostes culturals El temps al Maresme La previsió apunta a una jornada tranquil·la, amb vent de ponent i núvols poc importants. Es preveu que algunes nuvolades i algun xàfec afectin zones properes durant la nit i la matinada; després, el sol s’imposaria. Cinema Dani Grau comenta les estrenes El bosc salvatge, Clayface i una nova adaptació de Sentit i sensibilitat. També recomana les cinc temporades de Fargo i la sèrie Tulsa King. Teatre al Maresme Albert presenta propostes de teatre i dansa per al cap de setmana a diversos municipis, amb títols com Paraules que trenquen ossos, Iscariot, Tots eren fills meus, El gran showman, Boulder, No et vesteixis per sopar i La casa de Bernarda Alba. També indica informació sobre horaris, durada i entrades. Tecnologia tèxtil Fibernode i el passaport digital de producte Lautaro Giambroni presenta Fibernode, una plataforma amb intel·ligència artificial adreçada a petites i mitjanes marques de moda i tèxtil. L’eina les ajuda a reunir informació dels productes i preparar-ne el passaport digital, accessible amb un codi QR. La conversa tracta també de la normativa europea, de les funcions comercials de la plataforma i del suport rebut d’Eurecat.

Hora Maresme del 22/10/2026 — Esport: salut, estètica i pressió social

Fer esport: què ens motiva? El programa debat si fem esport per salut, estètica o benestar personal, i si aquestes motivacions poden conviure. Javi Ginés, entrenador híbrid del gimnàs Attitude, explica que sovint la gent comença volent veure’s millor, i que després valora també els beneficis funcionals, físics i mentals. Sobre les xarxes socials, diu que poden motivar algunes persones i pressionar-ne d’altres. «el principal és veure's bé estèticament, és tenir amor propi, és estimar-se a un mateix o una mateixa» — Javi Ginés Història del fitness i cànons de bellesa Sergi Ferrer repassa l’evolució del fitness des dels anys 70 fins avui: la popularització del culturisme, l’aeròbic domèstic dels 80, la consolidació del fitness com a indústria i l’arribada de rutines i consells a Instagram i TikTok. Les xarxes faciliten l’accés a informació i motivació, però també poden fomentar comparacions i insatisfacció corporal. El reportatge tanca recordant que encaixar en un cànon de bellesa no equival necessàriament a tenir bona salut. Veus del carrer i mirada professional Laura Espanyol recull testimonis de persones que fan esport per salut, estètica, disciplina, desconnexió o diversió, així com d’algunes que no en fan o no poden fer-ne per motius de salut. Miqui Martínez, codirector d’Afició Premià, parla de l’esport com un espai personal i de la diferència entre una molèstia assumible i un senyal d’haver-se excedit. Explica que fan servir una escala analògica visual del dolor del 0 al 10 i situa en 2 o 3 el nivell orientatiu de molèstia que no hauria de modificar l’activitat ni empitjorar l’endemà. «en l'esport trobo la meva meditació, el meu moment per mi» — Miqui Martínez Previsió del temps i actualitat Quim Serra preveu un dia amb núvols i sense precipitacions, i temps força tranquil els dies següents, amb la possibilitat d’algun ruixat puntual. En l’actualitat, s’informa que el propietari de Mataró Parc reclama 358 milions d’euros a l’Ajuntament per l’ampliació del centre comercial, i que l’Ajuntament rebutja la reclamació. També s’explica el compromís de la consellera d’Interior, Núria Parlón, de reforçar els recursos policials al Maresme. A escala internacional, es parla de morts i ferits en atacs a l’Aràbia Saudita i de l’anunci dels Estats Units de retirar-ne treballadors no essencials. Una altra notícia tracta la retirada d’un carril bici a Sant Antoni de Vilamajor, després d’una consulta en què el 80% dels veïns van votar a favor d’eliminar-lo. La pregunta del dia és si la gent es nota pitjor físicament i mentalment quan no fa exercici. Com ajudar els ocells amb menjadores Helena Ferrer, secretària de NatMont i tècnica en Educació i Control Ambiental, dona consells per posar menjadores de manera responsable: triar un lloc tranquil i segur, mantenir-les netes i oferir aliments adequats, com llavors sense sal ni torrar i fruita. Recomana evitar el pa i els aliments salats, fregits o condimentats; assenyala que l’hivern és el període clau per alimentar els ocells i que a l’estiu és útil oferir-los aigua. També proposa menjadores de fusta o terrissa en lloc de plàstic. Roba i tendències per fer esport La conversa amb l’experta en moda Judit Jiménez tracta els colors i teixits de la roba esportiva, la diferència entre cotó i teixits tècnics i la importància d’una subjecció adequada segons l’activitat. També comenten la combinació de peces esportives amb roba de carrer i l’entrada de marques de luxe en aquest àmbit. Debat sobre influencers i consells de salut A la tertúlia final, participants de Ràdio Palafolls conversen sobre les rutines, dietes i recomanacions esportives que circulen a les xarxes. Defensen que, per seguir pautes serioses d’exercici o alimentació, és preferible consultar professionals qualificats. També assenyalen que alguns creadors poden animar a començar a fer esport, però que cal distingir aquest impuls de l’assessorament personalitzat.

Hora Maresme del 21/10/2026 — El GPS: com funciona i com ens orientem

El GPS i la dependència del navegador Funcionament i usos L’enginyer de telecomunicació Toni Sintes explica com els satèl·lits transmeten la seva identitat i l’hora perquè els dispositius calculin la distància i la posició. Parla dels usos del GPS, dels sistemes de posicionament d’altres potències i de què podria passar si deixés de funcionar. El GPS en els autocars El xofer Manel Hernández explica que el navegador ha fet més còmodes els trajectes, especialment cap a llocs desconeguts. Recorda l’ús de mapes i guies i explica una anècdota d’un navegador que els va dur fins a un cementiri buscant un hotel. «Abans com a molt podies agafar un mapa i intentar averiguar per un que passaries en un mapa.» — Manel Hernández Orientació, debat i història Els participants del programa reflexionen sobre la dependència del GPS, la possibilitat de perdre’s i l’efecte de seguir les instruccions sense fixar-se en el recorregut. També es comenta que la senyalització pot ser confusa i que el navegador no evita sempre perdre’s. Després, un repàs històric explica l’origen del GPS, l’arribada dels navegadors per a cotxes, Google Maps, Apple Maps i Waze, i algunes limitacions del sistema. Previsió del temps i actualitat Quim Serra descriu el temps previst al Maresme: núvols d’evolució i possibilitat d’alguna precipitació puntual, amb una situació marítima una mica alterada. A les xarxes, Marc Tres Serres parla d’un treball de recerca convertit en un EP de metalcore i de l’anunci del govern britànic sobre possibles multes per escoltar música sense auriculars al transport públic. Festa solidària a Canet Josep Vallès presenta la setena Festa d’Àfrica Amígat, dedicada a Burkina Faso. Explica el dinar, alguns plats i begudes, la música prevista i la voluntat de donar a conèixer les condicions de vida i les dificultats del país. Música del Maresme: Acústics Sergi Ferrer presenta Acústics, grup format per músics d’Argentona i Mataró. El reportatge repassa els seus inicis, el disc Imagina, l’evolució del so i l’ús de diverses veus i harmonies, amb influències del reggae i del folk. Drets dels consumidors davant el tancament d’una clínica Caram, tècnic de l’oficina del consumidor del Consell Comarcal del Maresme, explica què poden reclamar les persones que es queden amb un tractament mèdic pendent després del tancament d’una clínica. Recomana demanar l’historial clínic i detalla les diferències entre pagaments en efectiu, amb targeta, amb préstec personal o amb finançament vinculat al tractament.

Hora Maresme del 20/10/2026 — Dormim prou? Hàbits, insomni i qualitat del son

Dormir prou i dormir bé El programa explora quantes hores dormim i quins factors condicionen la qualitat del descans. S’hi parla de calor i soroll, cafeïna i alcohol, horaris irregulars, estrès i ansietat, i de l’ús de pantalles abans d’anar a dormir. També es repassen hàbits que poden ajudar: mantenir horaris regulars, reduir l’exposició a les pantalles, sopar abans i preparar un dormitori fresc, fosc i silenciós. «El soroll encara que no ens desperti del tot pot frementar el son.» — Albert Insomni i recomanacions La psicoterapeuta Lourdes Reina explica que una nit dolenta no vol dir tenir insomni i n’exposa els criteris, les possibles causes i els efectes de les pantalles. Sergi Ferrer repassa recomanacions per descansar millor, com establir una rutina, moderar la cafeïna i aixecar-se una estona del llit si no arriba la son. Rutines i experiències personals Un reportatge recull les rutines de persones de Malgrat de Mar, incloses les dificultats per dormir de dia quan es treballa de nit. Després, la pregunta del dia i la conversa amb Marc Tres Serres tornen sobre les hores de son i l’ús del mòbil. Altres temes del programa Notícies, temps i actualitat S’informa d’una presumpta estafa amb pòlisses d’assegurances a Malgrat de Mar, descoberta arran dels aiguats, que investiga la policia. Quim Serra dona la previsió meteorològica. Marc Tres Serres comenta el Maresme Film Festival, els resultats d’una consulta a Alberta i el dispositiu dels Mossos d’Esquadra davant l’arribada prevista de Vito Quiles a la Universitat Autònoma de Barcelona. Un recorregut per l’any 1960 La secció històrica tracta la mort de Quico Sabater, la Copa de Fires guanyada pel Barça, l’afer Galinsoga i els fets del Palau, i l’autorització als Estats Units del primer anticonceptiu oral aprovat específicament com a tal. Llibre sobre l’insomni Mar Arenaza presenta Dormir quan no pots dormir, de Rafael Sant Andreu, i conversa sobre les causes psicològiques de l’insomni i les eines per afrontar-lo. Paraules de cançons en català L’últim bloc examina paraules de cançons que s’allunyen de les formes normatives i planteja si són errors o llicències artístiques. S’hi esmenta un treball universitari de la traductora Dolce Poc.

Hora Maresme del 19/10/2026 — Pluges al Maresme, tradicions i esports

Alerta per pluges i suspensió d’activitats El programa comença amb una actualització de les pluges al Maresme. Es repassa la situació a diversos municipis, on plou amb intensitat desigual, i s’informa que Premià de Mar i altres municipis han suspès activitats extraescolars per precaució. Rafa Navarro explica que la decisió respon a les previsions i que diversos ajuntaments han coordinat la mesura. Es recorda l’activació del pla Inuncat i la necessitat de seguir les recomanacions de protecció. Castanyada, Halloween i tradicions Els col·laboradors comparteixen records de la Castanyada i de Halloween: panellets, castanyes, la castanyera, disfresses i el truc o tracte. Jordi Bilbeny parla de testimonis sobre tradicions locals de la nit de Tots Sants, com buidar carbasses, posar-hi una espelma i fer por als infants. També s’explica l’experiència d’un passatge del terror organitzat a Canet de Mar, i es proposa un concurs per identificar sons relacionats amb les dues celebracions. Agenda i actualitat L’agenda destaca la festa de la coca de Llavaneres, una trobada d’aromateràpia a Caldes d’Estrac i la Fira del Bolet i la Natura de Vilassar. A les xarxes, es comenta que alcaldes de Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres i Tordera participen en una formació de protecció civil. També es dona compte de protestes a França i de la mort d’un sacerdot a Guayaquil després que li caigués una creu. Recepta de tardor Txell Rubio presenta pollastre amb remolatxa i romaní, amb formatge de cabra. Explica la preparació, recomana evitar que el pollastre quedi massa sec i comenta les propietats i els usos culinaris de la remolatxa. Esports La tertúlia repassa la victòria de la Penya contra el Barça en bàsquet, el triomf del Girona i el partit PSG-Barça previst per a l’endemà, enmig dels disturbis a París.

Hora Maresme del 16/10/2026 — Docents, canvis a l’escola i innovació tèxtil

Els reptes de la docència Atendre l’alumnat i sostenir la vocació Una professora d’institut, l’Eli, explica que les ràtios dificulten atendre alumnes amb ritmes i necessitats diferents. També descriu la falta de temps per fer seguiment de l’alumnat i parlar amb les famílies. Tot i les dificultats, destaca el vincle amb els alumnes i la satisfacció de veure’ls créixer. «No tenim prou hores per poder fer-la correctament.» — Eli Canvis en l’ensenyament i inclusió El reportatge d’Oriol Leo recull les opinions de la mestra Núria Sunyer i del mestre veterà Xavi Parra sobre els canvis educatius. Parlen d’Innovamat, la burocràcia, la cultura de l’esforç, les notes, el treball cooperatiu i l’escola inclusiva. Sunyer assenyala que algunes metodologies poden dificultar l’aprenentatge; Parra critica, entre altres aspectes, l’ESO i el predomini d’activitats lúdiques. La mirada d’una mestra jubilada En conversa amb Mireia Illa, jubilada que continua donant un cop de mà a l’escola, es reprenen les qüestions dels recursos i la inclusió. Illa considera que falten suports i que la situació a les aules ha empitjorat; també defensa que les reivindicacions del professorat per sous i recursos continuïn. Com ha canviat l’escola Marc Serres i Gemma repassen objectes i pràctiques que han canviat o s’utilitzen menys a les aules: les pissarres de guix, els llibres de text i l’escriptura a mà, els CD dels llibres, el típex, la flauta, les cartolines i els mapes enrotllables. També comenten l’ús de pissarres digitals, ordinadors, Canva i altres instruments a les classes de música. Temps i temes d’actualitat Quim Serra preveu núvols baixos i estones de sol, i anuncia tempestes per a l’endemà a la tarda, amb xàfecs que podrien ser abundants en alguns punts del Maresme. Dani Grau parla de la fira de tecnologia, creativitat i sostenibilitat de Sant Cebrià de Vallalta, de la pel·lícula La Bola Negra i de l’opció d’enterrar cendres de mascotes amb les d’una persona al cementiri de Roques Blanques. El bloc també inclou una pregunta sobre si els oients voldrien tornar a tocar la flauta a l’escola. Cinema, sèries i teatre Dani comenta estrenes i recomanacions de cinema i sèries, entre les quals Cars, Street Fighter, La Maleta, Ell i ella i Mano de Hierro. Albert presenta l’agenda teatral del cap de setmana al Maresme, amb propostes de teatre, dansa, musical, titelles i espectacles familiars a Tordera, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar i Arenys. Innovació en el sector tèxtil En una entrevista de Laura Espanyol, Emma Feritxe explica la feina de Reimagine Textile, iniciativa vinculada a la innovació, la sostenibilitat i l’emprenedoria en el sector tèxtil. Detalla els serveis per a emprenedors, empreses emergents, pimes i grans companyies, així com el programa d’alt rendiment, els premis i la incubadora. També exposa els resultats que atribueix al projecte i com s’hi poden posar en contacte les persones interessades.

Hora Maresme del 15/10/2026 — El llenguatge juvenil i les paraules que el defineixen

El llenguatge dels joves Canvis a l’aula i entre generacions Una professora, Raquel, explica que els adolescents incorporen expressions que circulen per xarxes com TikTok i que aquestes modes poden desaparèixer al cap de poc temps. En general, l’alumnat distingeix entre parlar formalment i informalment, tot i que de vegades se li escapa alguna expressió. També recorda l’ús de «6-7» i «bro». «Per tant, el que pot ser un llenguatge que fàcilment utilitzen durant tot el dia o cada dia, en dues setmanes ja no torno a sentir aquesta paraula o aquest llenguatge específicament.» — Raquel Un experiment amb el pare d’en Martí posa a prova expressions com chill, lol, random, estalquejar i xipejar. El reportatge d’en Sergi Ferrer repassa termes com buguejar-se, NPC, aura, bro i funar, i explica com s’estenen des de les xarxes, els memes, els videojocs i l’anglès. També planteja que les expressions noves no impliquen necessàriament parlar pitjor, sinó que es difonen i caduquen ràpidament. Per què es crea i es difon aquest vocabulari? La psicòloga Yasmina Verdugo relaciona aquest llenguatge amb la construcció de la identitat adolescent, la diferenciació dels adults, la pertinença al grup, l’autonomia i el joc creatiu. Les xarxes acceleren la difusió i també fan que les paraules perdin aviat el seu sentit d’exclusivitat. Verdugo assenyala la importància d’adaptar el llenguatge a cada situació. «Llavors, el llenguatge és una eina més per poder fer-ho, igual que podria ser la manera de vestir, la música, els interessos que compartim...» — Yasmina Verdugo Altres continguts del programa Previsió del temps Quim Serra preveu una jornada tranquil·la i assolellada, continuïtat del temps estable l’endemà i xàfecs tempestuosos dissabte, amb un descens de les temperatures diumenge. Xarxes i actualitat Dani Grau destaca un tast de cerveses a Canet, una troballa arqueològica davant la costa de l’illa de Cacoba, a Turquia, i el recorregut a peu de tres persones pel GR1. La pregunta del dia és si es prefereix el vi o la cervesa. Pluges, fauna i vegetació El geòleg físic Jordi Toralles explica que les inundacions poden perjudicar individus, però aportar beneficis a llarg termini a poblacions autòctones, per exemple amb la recuperació d’hàbitats i l’aportació de nutrients. També adverteix que la freqüència i la intensitat creixents dels fenòmens associats al canvi climàtic podrien superar les capacitats d’adaptació de la vida mediterrània. Moda juvenil La conversa amb l’estilista Judit Jiménez tracta la varietat d’estils entre els joves, la recuperació de roba i estètiques del passat i la influència del cinema, les sèries i la música. També comenten l’estètica coneguda com a «cayetana». Tertúlia sobre expressions Albert, Oriol Leo i Marc Trescerres comenten expressions com literal, «és com», rotllo, lol i en plan, i parlen de com algunes passen de moda o són percebudes de manera diferent entre generacions.

Hora Maresme del 14/10/2026 — Mascotes, educació canina i salut mental juvenil

Mascotes i benestar animal Tractar els animals com a membres de la família El veterinari Ignasi Lloberes explica que estimar les mascotes i integrar-les a la família no és un problema, però adverteix que humanitzar-les pot fer que se n’alterin les necessitats. Parla dels premis alimentaris, l’obesitat i altres conseqüències per a la salut, i de la roba que pot limitar el moviment o estressar alguns animals. Recomana valorar cada cas i assessorar les persones que en tenen cura. «el problema és quan els humanitzem» — Ignasi Lloberes Personalitat i vincle amb les persones L’educadora canina Marta Calferrada descriu la personalitat dels gossos com una combinació de genètica, temperament, experiències i educació. També explica el contagi emocional entre persones i gossos, i diferencia el vincle afectiu de tractar els animals com si fossin persones: tenen necessitats i formes de comunicar-se pròpies. Educació i convivència L’ensinistrador Pau Asensio explica que treballa a domicili amb els gossos i els seus propietaris per millorar la convivència. Detalla com ensenya pautes amb exercicis i premis per gestionar situacions com pujar al sofà, estirar durant el passeig o bordar. Considera que humanitzar excessivament els gossos pot generar problemes. Gossos de rescat Quico Baltrons parla de la feina de l’ONG amb gossos ensinistrats per buscar supervivents i persones desaparegudes en catàstrofes. Explica quines característiques i entrenament necessiten, que el procés per arribar a ser operatius és llarg i que demanen ajuda per cobrir els viatges. Informació i actualitat El temps Quim Serra preveu temps tranquil i temperatures suaus, amb possibilitat de pluja i una baixada de les temperatures dissabte. La previsió per diumenge és incerta. Notícies i pregunta del dia Dani Grau informa de la fase final de la campanya del Banc de Terres d’Arenys de Munt i d’una jornada de presentació dels resultats. També explica que el Tribunal de Comptes ha deixat sense efecte la reclamació de 5,3 milions d’euros relacionada amb les despeses del referèndum del 2017, després de les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la llei d’amnistia. La pregunta del dia és si es prefereix la costa o la muntanya. 25 anys de l’ONG Dubu Josep Vallès explica que l’organització va començar arran del contacte d’un grup d’amics amb Burkina Faso. Entre les seves tasques hi ha l’escolarització i el suport alimentari a persones desplaçades per la pressió jihadista. Presenta una exposició al voltant dels 25 anys de feina i dels projectes de l’entitat. Música del Maresme: Ai, Ai, Ai Sergi Ferrer repassa la trajectòria del grup de rumba catalana Ai, Ai, Ai, els seus orígens vinculats a músics de Gato Pérez i la publicació del disc Això Brama. També descriu el ritme de guitarra conegut com a ventilador i la incorporació d’elements de funk, pop, rock i música llatina. Xarxes socials i salut mental juvenil La infermera Berta Emilian aborda la relació entre l’ús de les xarxes socials i la salut mental dels adolescents. Subratlla que l’evidència mostra associacions, però no permet concloure que les xarxes siguin per si soles la causa d’un problema. Diferencia l’ús intensiu del ús problemàtic i tracta qüestions com el son, la comparació social, la imatge corporal, el ciberassetjament i el FOMO. Proposa acompanyament familiar, donar exemple i trobar un equilibri en l’ús del mòbil.

Hora Maresme del 13/10/2026 — Relacions de parella, amor i maneres de conèixer-se

Relacions de parella i maneres de conèixer-se El programa explora si avui és més difícil trobar parella i construir vincles duradors. En una crònica de carrer, diverses persones expliquen que van conèixer les seves parelles en discoteques, a través d’amistats, passejant per Malgrat de Mar o en una clínica veterinària. Les històries mostren trobades que van començar cara a cara, de vegades amb les xarxes socials com a punt de partida o continuació. Una secció presenta aplicacions de cites adreçades a interessos específics: la vida rural, les coses que es detesten, els gossos, Star Trek i les barbes. La idea és que, en lloc de recórrer una gran quantitat de perfils, es pugui conèixer gent amb gustos o aficions compartits. Tertúlia: opcions, compromís i expectatives En Martí Capsada conversa amb en Marc i la Laura sobre si trobar parella és avui més difícil. En Marc relaciona les moltes opcions amb una actitud de consum i amb la temptació de buscar algú altre quan sorgeixen desacords. La Laura destaca que una relació es construeix parlant i treballant-hi dia a dia. També comenten que estar solter no és un fracàs i que cadascú té els seus tempos. «una parella és una construcció dia a dia i tu vas parlant i vas treballant» — Laura Espanyol Cites ràpides i trobades cara a cara En Pau Bertrolí, creador de Cites Ràpides, explica que el projecte organitza trobades per afavorir noves amistats i contactes entre persones solteres. Considera que les pantalles poden reduir les ocasions d’interactuar en persona i que una conversa en línia no garanteix la connexió d’una trobada presencial. Recomana no tenir por de mostrar-se tal com s’és. «la millor manera de connectar amb algú altre és en persona i és cara a cara» — Pau Bertrolí El temps i l’actualitat En Quim Serra descriu una situació de temps estable, amb núvols poc importants, sense precipitacions previstes i temperatures suaus. Des de Canet, en Dani Grau comenta la campanya gastronòmica d’Arenys de Mar, la decisió dels testimonis de Jehovà sobre les transfusions de sang i una ballada de jota a la Ràpita. També planteja una pregunta als oients sobre si prefereixen el peix o la carn. L’any 1959 En un repàs històric amb l’Oriol Leo, la Montse Comí i en Jaume Casanovas, s’esmenten la primera emissió de prova de Televisió Espanyola des de Barcelona i la inauguració dels estudis de Miramar. El bloc també tracta l’estrena de The Sound of Music a Broadway i la història de la família von Trapp, l’actuació de Maria Callas al Liceu i la publicació de Goldfinger, de Ian Fleming. Una lectura sobre l’amor La Mar Arenaza comenta L’art d’estimar, d’Eric Fromm, i la seva invitació a pensar què és estimar i com es construeixen els vincles. La conversa aborda l’amor de parella, però també el familiar, el d’amistat i l’amor propi, així com la diferència entre idealitzar l’amor i connectar amb una altra persona. Llengua: colors de tardor i voluntariat La Gemma Martínez, del Centre de Normalització Lingüística, explica l’origen dels mots ocre, groc i marró, i comenta l’ús de castany per al color dels cabells i la relació amb la castanyada. També parla de l’afició als bolets i del vocabulari català que s’hi associa. Per acabar, presenta el Voluntariat per la Llengua, que forma parelles lingüístiques per practicar el català en converses setmanals.

Hora Maresme del 12/10/2026

Hora Maresme del 9/10/2026

Hora Maresme del 8/10/2026