Hora Maresme del 27/10/2026 — Somnis, creativitat i les històries que ens expliquem
Manel i Marc comenten com els somnis són representats a *Origen*, *Nightmare on Elm Street* i *Paprika*, i repassen cançons vinculades als desitjos, les aspiracions i els malsons. També comparteixen experiències de malsons i esmenten la paràlisi del son.
En una entrevista, el psicòleg i psicoanalista Ariane Raca diu que dormir no és desconnectar del món: els somnis incorporen estímuls corporals. Repasa les concepcions històriques dels somnis i explica que, per a Freud, no hi ha símbols universals; cada somni té sentit dins la història de qui el somia i s’interpreta amb un treball d’anàlisi.
La psicoterapeuta Lourdes Reina presenta la idea freudiana dels somnis com a realització simbòlica de desitjos i descàrrega de tensions. Després exposa hipòtesis neurocientífiques sobre la consolidació de la memòria i el processament emocional, i assenyala que no hi ha consens sobre si somiar té una funció pròpia.
Es narren històries vinculades a la inspiració de *Frankenstein* de Mary Shelley, la melodia de *Yesterday* de Paul McCartney, l’obra de Salvador Dalí i el poema *Kubla Khan* de Samuel Taylor Coleridge. El reportatge relaciona els somnis amb la creativitat, tot recordant el paper del treball i els coneixements previs.
Quim Serra descriu una jornada estable i suau al Maresme, amb temperatures una mica més baixes l’endemà, núvols i possibilitat d’algun ruixat aïllat. Per a l’endemà passat preveu una jornada dominada pel sol.
Albert informa de les denúncies relacionades amb una presumpta estafa d’assegurances a Malgrat de Mar. També parla de la participació de Barack Obama en un acte a Detroit i de la reclamació de Neil Young a la campanya de Donald Trump per l’ús d’una cançó.
Els participants expliquen si tenen somnis recurrents. Albert diu que els seus tendeixen a l’absurd, mentre que Marcel C.C. descriu el cotxe com una metàfora recurrent de la seva vida i relaciona el que hi passa amb diferents situacions vitals.
Oriol Leo, Jaume Casanovas i Montse Comí repassen fets de 1960: l’estrena de *Els Picapedra*, les noces de Fabiola de Mora i Aragón i Balduí, la captura d’Adolf Eichmann i l’obertura al públic de la casa d’Anne Frank. La secció acaba amb una cançó de Roy Orbison.
Mar Arenaza presenta *Story*, de Robert McKee, i conversa sobre la construcció del guió, els personatges, l’estructura i la importància de l’escriptura en una pel·lícula. També comenta exemples i el concepte del viatge de l’heroi.
Gemma Martínez presenta expressions relacionades amb persones difícils de satisfer o que presumeixen de qualitats. Explica els usos de «si vols estar ben servit, fes-te tu mateix al llit», «ni el rei li és bon mosso», «qui presum fa fum» i «llot, ruc, que fira et duc», entre altres variants.
Somnis al cinema i a la música
Manel i Marc repassen com els somnis apareixen en pel·lícules com Origen, Nightmare on Elm Street i Paprika, i en cançons com Sweet Dreams, Dream On i Enter Sandman. També parlen dels malsons, dels somnis que semblen continuar experiències del dia i de la paràlisi del son.
Què són i què expliquen els somnis?
La mirada psicoanalítica
En una entrevista, el psicòleg i psicoanalista Ariane Raca explica que els somnis incorporen estímuls del cos i que, per a Freud, no hi ha un diccionari universal per interpretar-los: el sentit depèn de la història de cada persona. El somni és un missatge de l’inconscient que cal desxifrar mitjançant l’anàlisi.
«El somni és un text i només té sentit per a qui el somia.» — Ariane Raca
Freud i la neurociència
La psicoterapeuta Lourdes Reina presenta la interpretació freudiana dels somnis com a realització simbòlica de desitjos i descàrrega de tensions. Després s’exposen hipòtesis de la neurociència sobre la consolidació de la memòria i el processament emocional, tot assenyalant que no hi ha consens sobre la funció dels somnis.
Somnis que inspiren obres
S’expliquen relats sobre la inspiració de Mary Shelley per a Frankenstein, la melodia de Yesterday que Paul McCartney va recordar en despertar-se, l’interès de Salvador Dalí pels somnis i l’origen del poema Kubla Khan, de Samuel Taylor Coleridge. El programa apunta que aquestes històries s’associen a la creativitat, però també al treball i als coneixements previs dels artistes.
Temps i actualitat
Quim Serra avança la previsió del temps: jornada estable i suau, amb una baixada de temperatures l’endemà i possibilitat de ruixats aïllats al Maresme. A continuació, Albert informa de les denúncies per una presumpta estafa d’assegurances a Malgrat de Mar, d’un acte de Barack Obama a Detroit i de la reclamació de Neil Young a la campanya de Donald Trump per l’ús d’una cançó.
Somnis recurrents i un viatge a 1960
A la pregunta del dia, els participants expliquen que no recorden somnis concrets o que somien recurrentment amb un cotxe, que interpreten com una metàfora de la vida. Després, Oriol Leo, Jaume Casanovas i Montse Comí repassen fets de 1960: l’estrena de Els Picapedra, les noces de Fabiola i Balduí, la captura d’Adolf Eichmann i l’obertura de la casa d’Anne Frank al públic.
Llibres i llengua
Mar Arenaza comenta Story, de Robert McKee, i la importància del guió, els personatges i l’estructura en el cinema. Per acabar, Gemma Martínez explica frases fetes catalanes relacionades amb les persones difícils de satisfer o que presumeixen de virtuts.