Hora Maresme del 4/11/2026 — La por de fer el ridícul, el teatre i la música
La pallassa parla de com treballa i assaja el ridícul expressament per fer riure, i de les diferències entre la vergonya a la vida quotidiana i a l’escenari. També comenta com poden reaccionar les criatures davant del joc del pallasso.
L’actor de Comedians explica l’origen de l’espectacle, amb escenes de nuesa que representaven l’home al paradís. Recorda una anècdota amb un carabinieri a Itàlia, les crítiques que va rebre el muntatge i la seva visió sobre el pudor i el sentit del ridícul.
L’actriu parla dels dubtes previs a una actuació, de l’autoexigència i de la distància que li proporciona interpretar un personatge. Explica com entendre el paper i confiar en l’equip l’ajuda si es queda en blanc. També defensa el teatre a les escoles com a eina d’expressió i identificació de les emocions.
L’actor descriu la por de quedar-se en blanc al teatre i els recursos per continuar l’escena, així com l’ajuda entre companys. Compara la funció en directe amb els rodatges de televisió i cinema, on es pot repetir, i parla de la pressió quan no hi ha temps.
Martí Capsada comenta el sistema d’identificació genètica dels gossos que es planteja incorporar a Premià de Mar, els resultats de les eleccions de mig mandat als Estats Units i les conserves de peix que recomana el nutricionista Pablo Ojeda. El bloc acaba amb una pregunta als oients sobre si els afecta l’opinió dels altres.
Gemma Martí presenta una exposició de 44 vinyetes satíriques del període 1900-1906. Explica com la premsa el representava en les seves facetes polítiques i culturals, i com el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner ha preparat una mostra itinerant que començarà a Canet de Mar.
La secció de Sergi Ferrer ressegueix la formació de Filippo Landini a Canet de Mar, l’origen del nom, els primers discos i el retorn del grup. Descriu les influències de pop i rock alternatiu, el paper de les guitarres i el contrast entre estrofes contingudes i tornades més intenses.
Els conductors recuperen les idees de les entrevistes sobre atrevir-se, deixar de banda la vergonya i riure’s d’un mateix. Agraeixen la participació de l’equip i acomiaden el programa.
La por de fer el ridícul i l’humor
El programa tracta la por de fer el ridícul i la influència de l’opinió dels altres. En conversa amb Pepa Plana, es parla de com la pallassa treballa el ridícul expressament, assajant per trobar-hi plaer i fer riure el públic. Plana defensa que riure’s d’un mateix pot ajudar a perdre la vergonya.
«A la vida no m'agrada gaire ser ridícula. Vull dir, que em fa por com a tothom. Ara, com a pallassa, buah, és el més divertit del món.» — Pepa Plana
Comedians i l’espectacle Alé
Jaume Bernadet explica el muntatge Alé, en què els intèrprets apareixien nus per representar l’home al paradís. Recorda les reaccions del públic, una anècdota amb un carabinieri a Itàlia i les crítiques que va rebre l’espectacle a Sevilla. Segons Bernadet, ells ho feien amb naturalitat i el sentit del ridícul el tenien més aviat alguns espectadors i sectors polítics, religiosos i militars.
La seguretat damunt l’escenari
Carla Barceló: personatge, confiança i expressió
L’actriu Carla Barceló parla dels dubtes i de l’autoexigència que sent abans de pujar a l’escenari, i de com interpretar un personatge l’ajuda a separar-se de la vergonya personal. També explica que entendre el personatge i confiar en l’equip permeten recuperar el fil si es queda en blanc. Defensa que el teatre a les escoles pot ajudar infants i joves a expressar idees i posar paraules a les emocions.
Jaume Casals: els blancs i la improvisació
Jaume Casals descriu la por de quedar-se en blanc en una funció, que no es pot aturar, i els recursos que permeten reconduir l’escena. En televisió i cinema es pot repetir una presa, però la manca de temps i la pressió sobre l’equip també poden generar nervis. Recomana als actors aprendre’s bé el text.
Actualitat i conversa amb els oients
Martí Capsada repassa la notícia que Premià de Mar incorporarà la identificació genètica dels gossos per sancionar els propietaris que no recullin els excrements, i comenta els resultats de les eleccions de mig mandat als Estats Units i la derrota dels republicans. També comparteix una recomanació del nutricionista Pablo Ojeda sobre conserves de peix i planteja si als oients els afecta l’opinió dels altres.
Domènech i Montaner en la premsa satírica
Gemma Martí presenta una exposició de 44 vinyetes satíriques sobre Domènech i Montaner, centrada en el període del 1900 al 1906. Explica que els dibuixos el representaven en diferents facetes, sobretot la política, i que l’exposició, produïda pel Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, començarà a Canet de Mar i serà itinerant.
Filippo Landini, del pop independent al pop rock
La secció musical repassa la trajectòria de Filippo Landini, banda formada a Canet de Mar el 2006, i l’origen del seu nom. S’hi comenten els seus discos i cançons, les influències musicals i un estil en què les melodies i les tornades tenen protagonisme, amb contrast entre estrofes més contingudes i parts més intenses.
Al tancament, el programa recupera les idees de les converses: atrevir-se, riure’s d’un mateix i no viure tan pendent de l’opinió dels altres.