Jofre Serret sobre el futur de Malgrat de Mar
Introducció sobre la complexitat del mandat actual i la dificultat política deguda a l'atomització dels resultats electorals.
Repàs de les obres a la Riera de Sant Genís, protecció de Can Palomo i Can Viladevall, i la nova llar d'infants.
Discussió sobre la transició de Malgrat de Mar cap a un municipi de més gran dimensió i la gestió d'aquesta nova realitat demogràfica.
Anàlisi de l'aliança electoral d'ERC i CUP i les línies vermelles de Malgrat ens Mou per a futurs governs.
En aquesta edició de ## L'entrevista política, Jofre Serret, portaveu de Malgrat ens Mou, fa un balanç de la legislatura i analitza els reptes de futur del municipi.
Gestió municipal i projectes destacats
Serret destaca que el mandat ha estat marcat per la complexitat política, però posa en valor assoliments clau:
- Obres hidràuliques: Avanços significatius en la Riera de Sant Genís i el Tram zero.
- Patrimoni i habitatge: Protecció de la masia de Can Palomo, adquisició de Can Viladevall i l'entrega de nous pisos de lloguer assequible.
- Educació: L'aprovació del projecte per a una nova llar d'infants, una necessitat prioritària per a les famílies.
Creixement demogràfic i visió de futur
El municipi s'acosta als 20.000 habitants, un fet que comportarà un augment del plenari a 21 regidors. Sobre aquesta qüestió, el portaveu remarca:
"Malgrat és una vila, que Malgrat és un poble, però sent conscient que hem superat els 20.000 habitants i que hem acollit noves famílies."
Segons Serret, existeix un cert sector polític i tècnic reticent a aquest creixement per por o mandra davant la complexitat de gestionar un municipi més gran. Tanmateix, defensa que l'expansió és necessària per generar oportunitats, serveis de qualitat i prosperitat econòmica.
Estratègia política i eleccions
Finalment, s'ha abordat la recent aliança entre ERC i la CUP:
- S'han mostrat prudents, qualificant de massa aviat per valorar els resultats d'aquesta coalició.
- Pel que fa a possibles pactes, Malgrat ens Mou manté la seva postura oberta, tot establint com a única línia vermella el rebuig a qualsevol formació d'extrema dreta o extrema esquerra que no respecti els drets col·lectius.

