Vicens Tomàs: "A les manifestacions de Malgrat, fins als anys 2005, hi érem tots, independentment de la ideologia"

L'Ateneu el Rovell va acollir el 23 de febrer l'acte Les manifestacions que vam fer a temps, les que vam fer tard i les que no hem fet mai. Una activitat que va permetre recordar alguns "moments de lluita i protesta dels veïns i veïnes" de Malgrat de Mar

Vicens Tomàs, fotògraf que va aportar la mostra fotogràfica i dirigir l'activitat, acompanyat pel saxofonista Joan Pau Cuatrecases, es mostra molt content amb com va anar l'acte. Tomàs esmenta que "la gent estava molt integrada, va haver-hi molts de comentaris, la gent recordava coses de les fotos, va haver-hi molta participació". Les imatges, dividides en les manifestacions que es van fer, les que no es van fer a temps i les que no es van fer, tal com s'indica al títol de l'acte, es mostraven separades en aquestes categories segons criteri d'en Vicens, i el fotògraf comenta que "tothom més o menys hi estava d'acord".

En les manifestacions que es va arribar tard, hi havia imatges d'aquelles que, tot i fer-se, "van arribar tard" perquè el tema que volíem no es va acabar de solventar. Vicens Tomàs posa d'exemple la riera, can Campassol, l'escorxador o la fàbrica de l'aigua. En l'apartat de les manifestacions que no vam fer mai, esmenta el sindicat, la fàbrica de l'aigua i afegeix Palestina perquè "tot i que s'han fet actes petits, que se n'han fet, sobre Ucraïna o sobre el genocidi que s'està fent a Palestina, penso que a nivell general, tant de Catalunya com d'Espanya com d'Europa, no s'ha fet res". Tomàs expressa que "no sé què ho fa que sortim tots a manifestar-nos, ni per què no sortim tant ara".

Les manifestacions que no s'han fet mai estaven representades amb la fotografia del lloc, i en l'acte es preguntava si s'havia fet alguna cosa, perquè no fos el seu l'únic criteri. Per exemple, a l'arribar a la fotografia del sindicat, una persona del públic va esmentar que sí que s'havien manifestat, però que havien estat molt poques persones. 

La gran majoria de manifestacions que es van mostrar eren d'aquí Malgrat, però també n'hi havia de Barcelona, com les dels 11 de setembre, l'11M o les dels presos polítics. Els malgratencs reconeixien les manifestacions de Barcelona i, fins i tot, es veien a les fotografies, ja que, tal com diu en Vicens Tomàs: "He fet fotos de gent de Malgrat a les manifestacions de Barcelona, perquè t'agrada veure gent del poble enmig de la multitud i més que et cridin i et reconeguin".

En l'acte recordaven junts les sensacions viscudes a les diferents manifestacions mostrades. Hi havia vàries opinions, molta alegria, bons records, altres van dir que algunes manifestacions els havia semblat una estafa perquè sí que hi havien anat amb molta il·lusió però després no havien servit per a massa. Vicens Tomàs es mostra content amb el col·loqui que van poder fer al voltant d'aquest tema.

Tomàs veu les manifestacions des de l'objectiu de la seva càmera, és per això que quan se li pregunta quina manifestació recorda que l'emocionés més, comenta que ell com a observador "a vegades costa impregnar-te d'aquest sentiment, però altres vegades és inevitable". Tomàs explica que aquesta manifestació on va ser inevitable només observar a través de la càmera, va ser la que es va fer per l'atemptat a les rambles de Barcelona, perquè el sentiment era molt fort i també "per la gent que es va agermanar aquell dia, que hi havia polítics de tots els partits, de Catalunya i Espanya, que estaven tots junts".

També esmenta la manifestació que es va fer pels refugiats, on va veure tanta gent d'ètnies diferents, tots plegats moguts per un mateix motiu. En ambdues manifestacions, es planteja que diferent seria el món "si fora de la manifestació es pogués estar igual de bé". El fotògraf també esmenta una reflexió que va fer també a l'acte del divendres, "a les manifestacions de Malgrat, fins als anys 2005, hi érem tots, la gent d'un cantó, de l'altre, d'una ideologia i de l'altra". Ho compara amb el que passa avui, que "és més complicat" i veu a la gent molt més dividida.

És important recordar les manifestacions fetes i que "érem molts", i afegeix que manifestar-se no és dolent, missatge que vol traslladar a les persones més joves que no van arribar a veure les manifestacions que s'havien fet a Malgrat, per a reclamar diferents temes. El fotògraf recorda que el vot de les dones o la jornada de 8 hores laborals s'han aconseguit gràcies a manifestar-se. La importància de recordar les manifestacions és "per uns, per recordar el que es feia, i altres potser perquè no ho han vist, perquè vegin que està bé i que serveix".