Vicens Tomàs: "Ràdio Malgrat feia programes professionals i de qualitat tenint en compte els medis i l'època"

Per a commemorar el dia mundial de la ràdio (tretze de febrer) des d'Ona Malgrat hem entrevistat una de les persones que van començar a locutar des que Malgrat té ràdio, una de les persones que va estar allà des del primer dia de Ràdio Malgrat: el 22 de febrer de 1981.

Ràdio Malgrat va començar a partir de les ganes de diferents periodistes i corresponsals de mitjans tant de Barcelona com comarcals que es van reunir per a crear-la, convocats pels components d'aquell moment d'Esquerra Republicana, van impulsar aquesta creació, amb material modest i senzill, que els va permetre tirar endavant la creació d'una ràdio feta per malgratencs i per als malgratencs i malgratenques.

Vicens Tomàs hi va ser des d'aquella primera nit en la qual van fer la pluja d'idees dels programes que es podrien fer, les normes que tindria la ràdio, com s'organitzarien... Tomàs admet que encara guarda aquell paper on va apuntar tot el que es va dir aquella nit. Ràdio Malgrat va començar amb un local prestat, somiers com a taules, quatre cadires i els coneixements sobre micròfons, altaveus i gravadores 'd'un senyor que era tècnic de so que es deia Ibáñez'.

En Vicens ens descobreix anècdotes d'aquells primers anys de vida de Ràdio Malgrat, començant per 'la galleda d'aigua freda' que es van endur el primer dia, amb el que 'podria haver sigut, i que de fet, per uns moments va ser, un cop d'estat'. També ens explica la manera de fer ràdio entrebancada pels horaris del tren, en què se sabien els horaris del tren i intentaven evitar que el so d'aquest se sentís per la ràdio parant les entrevistes per a posar una cançó.

La ràdio a Malgrat arribava el cap de setmana, amb entrevistes a entitats, programes de sardanes o d'havaneres, debats electorals, etc. Vicens recorda les ganes amb les quals es feien aquests programes, i, tenint en compte el context i les possibilitats, recorda que la ràdio que feien era 'prou professional i de qualitat'.

El locutor i periodista recorda aquells dies com a dies on es feia un periodisme més calmat, sense la pressa i l'estrès actual: 'es podien fer entrevistes amb silencis, mirant els ulls de l'entrevistat', i conclou en què fer ràdio era molt agradable perquè aprens molt i coneixes la història de les persones del poble, i a més aquestes persones queden satisfetes de poder explicar la seva història.