Un equip del Centre d’Estudis Avançats de Blanes investigara quina quantitat de dioxid de carboni produeixen els rius

La nova recerca inclourà el monitoratge continu dels mateixos dos afluents investigats en l'estudi previ en el qual es basa, però aquesta vegada durant dos anys hidrològics, és a dir, de setembre a agost.

A partir de l'estudi publicat a Limnology and Oceanography, on Un equip liderat per investigadores del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), en col·laboració amb la Universitat de Florida, va descobrir que més de la meitat del diòxid de carboni que alliberaven a l'atmosfera dos rierols de capçalera de tipologies diferents no venia del sistema terrestre tal com es pensava, sinó que procedia dels processos metabòlics dins el riu, com la respiració dels animals o la descomposició de la matèria orgànica per part dels bacteris, el mateix equip científic ha engegat un nou projecte de recerca, anomenat Evasiona.

La investigació en la qual es basarà aquest nou estudi, es va desenvolupar a dos afluents de La Tordera: un que sempre duu aigua de la capçalera del Montseny i un altre que baixa sec en alguns períodes de l'any, de la zona del Montnegre. Les mesures continuades de diòxid de carboni i oxigen en aquests dos afluents van arribar a la mateixa conclusió: que la respiració del riu suposava més del 50% del balanç total d'evasió de CO₂ a l'atmosfera. Concretament, en el rierol del Montseny suposava el 51% i en el del Montnegre, el 57%.

La majoria de les recerques precedents a aquest estudi, mostraven que el gruix de les emissions provenia del CO₂ drenat del terreny, i és per això que es considera que aquest estudi dut a terme pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes va "trencar tots els esquemes".

Susana Bernal, autora principal del treball, explica que "es reconeixia que el riu respirava, però es creia que aquests processos interns tenien molt poca importància en el balanç de diòxid de carboni. Se’l veia més “passiu” com una mena de “xemeneia” que, simplement, dona sortida al que li arriba. Amb la nostra recerca vam veure que la seva respiració, si més no en aquest tipus de rius que hem estudiat, pesa molt més".

La nova recerca inclourà el monitoratge continuat dels mateixos dos afluents investigats en l'estudi previ en el qual es basa, però aquesta vegada durant dos anys hidrològics, és a dir, de setembre a agost.

L’objectiu de la recerca és obtenir més coneixement del pes que la respiració dels rius té en les evasions de diòxid de carboni per entendre com aquests ecosistemes influeixen sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle a escala global. Estudis com aquest permeten conèixer millor el funcionament dels rius, ressaltar la importància de mantenir-los en un bon estat de salut i orientar decisions clau per a preservar-los. 

Foto: Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)