Territori acaba la revisió del planejament urbanístic del litoral, que impedirà la construcció de 43.600 nous pisos a la costa

Les construccions que s’han prohibit realitzar representen el 41% dels possibles pisos que es podrien construir en aquest tram de costa. 

 El Departament de Territori ha aprovat, de manera definitiva, el Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles del litoral entre Malgrat de Mar i Alcanar. El PDU analitza el planejament dels 41 municipis situats en aquest tram de costa, excepte l'àrea metropolitana de Barcelona, identifica aquells àmbits on encara es podria construir i els revisa sota criteris moderns de sostenibilitat. Gràcies a aquesta revisió, es proposa impedir la construcció de 43.600 nous pisos en aquest tram de costa, el 41% dels possibles.

Aquest nou PDU se suma al que ja es va aprovar el 2021, que se centrava en tot el litoral gironí i que va impedir la construcció de 15.000 edificis. La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, destaca que "el Govern de la Generalitat actua protegint tot el litoral, avui fem el que havíem fet a la Costa Brava, ara des de Malgrat de Mar, al Maresme, fins a Alcanar, al Montsià. Protegim el litoral de nord a sud".

Aquests plans directors formen part de la tasca de revisió que està fent el Govern del planejament urbanístic vigent amb criteris de sostenibilitat. L'objectiu és afavorir una ordenació amb menys consum de sòl, pobles i ciutats més compactes i amb varietat d'usos, afavorint la connectivitat i reduint les emissions de CO₂. "Evitem les urbanitzacions disperses, que signifiquen consum de sòl, d'aigua, congestió de trànsit i desarrelament", ha explicat la consellera. En lloc d'aquest model, "apostem per les trames urbanes, per les ciutats i pobles compactes que generen arrelament i nuclis de població", ha emfasitzat Capella.

Un cop analitzat cada àmbit on encara es podia construir, en aquesta revisió del PDU s'ha decidit mantenir 102 sectors tal com estan al planejament municipal; modificar alguns dels paràmetres de 157 sectors, i desclassificar directament altres 76 sectors, impedint la construcció de 43.600 pisos.

Entre les modificacions que es proposen es destaca la implantació d'un mínim de sostre d'activitat econòmica o allotjament dotacional en un mateix àmbit territorial per aconseguir l'equilibri entre població ocupada resident i llocs de treball localitzats.

Ara els ajuntaments han de revisar i refer els seus plans d'ordenació urbanística municipal (POUM), adaptant-los a les noves directrius, un procés que sol ser llarg i dificultós per als municipis: dels 41 municipis que abasta aquest PDU, n'hi ha 30 (el 73%) que no estan adaptats al planejament territorial modern, dels quals 19 tampoc s'han adaptat a la Llei d'urbanisme del 2002.

El PDU forma part de la tasca de revisió del planejament vigent a tot Catalunya que el Departament va iniciar el 2015. El primer àmbit del qual es va aprovar definitivament el PDU, el juliol de 2020, va ser el de l'Alt Pirineu. En aquell cas, es va evitar la construcció de prop de 8.500 habitatges. El gener de 2021 es va aprovar el PDU per al litoral de Girona, conegut com a Pla de Protecció de la Costa Brava, que va evitar l'edificació de prop de 15.000 habitatges.

Sumant aquests dos plans directors amb el que s'ha aprovat avui, el Departament haurà desclassificat 3.300 hectàrees, la meitat de la superfície que estava classificada. En total, s'haurà evitat la construcció de l'ordre de 67.000 nous pisos, una xifra equivalent a l'actual parc d'habitatges de la ciutat de Lleida.

Supervisió cas per cas

Un cop aprovats els tres PDU, per als àmbits més sensibles de Catalunya, la costa i l’Alt Pirineu, la supervisió sobre si els nous desenvolupaments que els municipis vulguin impulsar és sostenible o no es durà a terme a través de les comissions territorials d’urbanisme.

Precisament, el 2021 la llei d’acompanyament dels pressupostos va modificar la Llei d’urbanisme en aquest sentit. Els municipis que no tinguin el seu planejament adaptat al Pla territorial parcial hauran de consultar obligatòriament a la comissió d’urbanisme que els correspongui abans de desenvolupar el seu sòl urbanitzable. La comissió valorarà cas per cas si aquesta transformació s'adequa als objectius d'equilibri i sostenibilitat.