26 maig de 2021 a les 19:42
Aquest diumenge es commemora l'enfonsament del vaixell 'Ciudad de Barcelona' davant de la costa de Malgrat de Mar amb una conferència i la inauguració d'una exposició que es podrà visitar fins el 3 d'octubre
El 30 de maig de 1937, en plena Guerra Civil espanyola, un submarí italià a les ordres de l'exèrcit franquista va torpedinar el vaixell 'Ciudad de Barcelona' a l'alçada de Malgrat de Mar. La nau transportava uns 300 brigadistes internacionals -persones procedents de diferents països que s'havien allistat voluntàriament per lluitar al costat del bàndol republicà- en direcció a Barcelona. A causa de l'impacte el vaixell es va enfonsar i van morir una cinquantena de persones. El poble de Malgrat es va bolcar en l'auxili dels nàufrags.
Quan falten uns dies per al 84è aniversari d'aquest fet històric, al programa El Far de La Xarxa de Comunicació Local -produït per diverses emissores locals del país, entre les quals Ona Malgrat- hem parlat amb la historiadora malgratenca Sònia Garangou, que ha fet recerca sobre l'enfonsament del 'Ciudad de Barcelona'. Sobretot ha pogut obtenir documentació a través de l'Arxiu de Moscú que, segons explica, en guarda força sobre els brigadistes internacionals.

Un moment de l'acte de commemoració del 75è aniversari de l'enfonsament. Foto: Aj. Malgrat
Durant la conversa hem pogut conèixer alguns detalls del succés com, per exemple, la sospita que existia sobre que el 'Ciudad de Barcelona' era un objectiu de les tropes de Franco. És per això que van valorar la possibilitat d'atracar al port de Sant Feliu de Guíxols per tal que els brigadistes continuessin el seu viatge fins a Barcelona a través d'un altre mitjà de transport, cosa que finalment van desestimar. El vaixell va ser atacat per primer cop a l'alçada de Lloret de Mar però el torpede no va impactar a la nau i va ferir una persona.
Sonia Garangou explica que a Malgrat de Mar "existeix una memòria viva de l'enfonsament del vaixell" que ha permès conèixer i contextualitzar el fet històric a través de la història oral. "Al poble encara hi ha persones vives que ho recorden", afegeix.
Podeu escoltar l'entrevista sencera aquí: