Joan Piña: 'Els símbols de l'interior de l'escut són elements que estan directament vinculats a la realitat malgratenca'

Malgrat de Mar té nou escut, que, després de ser aprovat per unanimitat al ple del 25 de juliol, es va presentar el passat dimecres 31 de juliol a la Sala Joaquim Garriga de l'Arxiu Municipal. L'encarregat de dur a terme aquesta presentació va ser l'historiador Joan Piña, membre de la Comissió d'Història i Patrimoni Local del Consell de Cultura, junt amb Albert Sanz, responsable del projecte Vescomtat de Cabrera i Jénnifer Pérez, consellera de Turisme del Consell Comarcal de la Selva.

L'historiador Joan Piña explica que el procés per a crear aquest escut va començar 'al mateix moment en què s'aprova l'escut que teníem fins ara', ja que, tot i que el plenari l'aproves com vàlid, 'des de la Generalitat no se li va donar oficialitat' i és a partir d'aquest moment que ja es comença a crear un nou escut per a Malgrat de Mar. Piña narra que és la pròpia Generalitat que inicia aquest procés, oferint la proposta de nou escut de l'Armand de Fluvià, l'assessor heràldic d'aquell moment.

Aquest procés ha estat en actiu des de l'any 1982 que es va aprovar l'altre escut per què 'l'Ajuntament de Malgrat li ha donat silenci administratiu', tal com comenta l'historiador, 'va aprovar el seu escut i no va fer cas a les recomanacions de la Generalitat'. Joan Piña referma que 'des de sempre hi ha hagut una batalla' per a afrontar aquesta situació, i que no ha estat fins ara, amb aquest nou equip de Govern, que no s'havia fet un pas ferm per a canviar l'escut.

Piña comença descrivint el nou escut pel canvi de corona, l'actual és 'la corona que ens pertoca, una corona de vil·la', ja que com que no havia estat seu de cap comptat, no es podia utilitzar la corona comtal, que era la que apareixia a l'escut aprovat l'any 1982. Un altre dels canvis és la forma d'aquest escut, que és romboidal o caironada, que és 'la forma que pertoca per legalitat', seguint la llei civil. Els símbols de l'interior de l'escut són 'elements que estan directament vinculats a la realitat malgratenca, que són les armes dels Palafolls, com a família fundadora del poble, les armes dels Cabrera, com a família que ens va donar tot un seguit de privilegis entre els quals hi ha la fundació de l'Ajuntament, i finalment, un emblema propi que és la torre del castell, que és el punt inicial del nostre poble on comença la història de Malgrat que és al voltant de la fortalesa, on comencen a construir-se les primeres cases, i el mar, que dona aquesta realitat necessària de per què els Palafolls s'acosten cap aquí'.

La proposta del nou escut es basa en la proposta feta per Armand de Fluvià des de la Generalitat. Joan Piña aclareix que 'a l'hora de triar un escut no tens trenta opcions, hi ha unes qüestions molt bàsiques, que són les famílies que han fet algun benefici al poble i aquells elements més destacats de forma ininterrompuda en la seva història', Piña afegeix que 'no podem jugar amb elements que puguin caducar, s'han de buscar elements que siguin impertorbables en el temps'. L'historiador conclou esmentant que 'sempre s'ha plantejat l'opció de l'Armand de Fluvià, que ell és heraldista i s'hi entén de fer escuts i va fer un escut que no tenia gaire marge d'error'.