Mercè Aubanell: ‘la idea dels salvadorenys refugiats que estaven a Hondures era tornar aviat, volien aprendre coses per tornar i fer El Salvador nou’

En una nova edició del pòdcast Dones per la història, entrevistem a la Mercè Aubanell, malgratenca que als anys vuitanta va conviure quatre anys en dos camps de refugiats com a treballadora de Càritas i d’ACNUR, i que, des de llavors, ha continuat sent activista de causes solidàries en l’àmbit local.

Mercè Aubanell explica que la voluntat de fer de voluntària i d’ajudar creu que és ‘fruit de l’educació de casa’, i remarca que, a part d’anar quatre anys en un camp de refugiats, totes les altres coses ‘són les habituals’. Aubanell es va apuntar a col·laborar amb la ONG Medicus Mundi quan estudiava a Barcelona, però no va ser fins que va fer els cursos de medicina tropical que se li ‘va obrir un món’ i va decidir-se a sortir del país per a fer de metge on es necessités.

Amb un primer contracte gestionat gràcies a la col·laboració entre Càritas Espanya i Medicus Mundi, va ser quan va arribar als camps de refugiats que estaven a la frontera entre Hondures i El Salvador. Mercè recorda que aquest contracte es renovava cada sis mesos, i es va anar allargant fins a tres anys i mig, ja que ‘la idea dels salvadorenys refugiats que estaven a Hondures era tornar aviat, volien aprendre coses per tornar i fer El Salvador nou’ i Aubanell recorda que, amb aquesta idea esperançadora, els que no eren refugiats s’anaven quedant per tornar amb ells. Després d’aquests primers tres anys i mig la Mercè va tornar a Malgrat, però no per massa temps, ja que la van avisar que ‘hi havia hagut un problema amb els militars i necessitaven gent que ja conegués els camps’, fet que va fer que hi tornés quatre o cinc mesos més. 

Mercè va tornar definitivament a Malgrat per a dedicar-se a ser metge, ja que va arribar un moment en què la feina que feia als camps era de coordinació i tal com comenta ella, va veure que ‘si volia treballar de metge, o tornava o me n'oblidava, perquè molt de temps de pràctica no tenia’. Així i tot, guarda molt bon record d’aquells anys, tot i la duresa d’aquests.