Marc Martín Solà: ‘és increïble com la gent s’ha fet partícip d’aquest albirament i l’ha estat seguint i compartint’

Fa unes setmanes va ser viral la descoberta del peix diable negre prop de les aigües de Tenerife. El que no va transcendir d’aquesta viralitat és que en l’equip de científics que el va trobar, hi havia el biòleg marí malgratenc Marc Martín Solà, amb qui hem parlat d’aquest descobriment, la repercussió que va tenir i què en podem aprendre.

Marc Martín solà explica que el diable negre és un rap, però que no ‘és el típic rap que tenim en visió quan pensem en el què veiem a la peixateria, és un rap de profunditat que viu a partir dels 200 metres i hi ha registres de fins als 4.000 metres de profunditat’. Aquesta espècie viu en zones de completa foscor, i és per aquest fet que té unes característiques físiques tan peculiars: un ull petit però ben desenvolupat, i unes ‘dents que se li veuen, el cos completament negre i una antena petita a la part frontal, sobre l’ull, que conté unes bacteris simbionts que li permeten crear llum’. El biòleg marí afegeix, d’entre aquestes característiques, que la mida d’aquesta espècie ‘no sol superar els 15-18 centímetres en el cas de les femelles’, i en el cas dels mascles no superen els 3 centímetres de grandària.

Martín comenta que aquesta espècie de peix presenta ‘dimorfisme sexual’, és a dir, que els mascles i femelles tenen mides diferents. El biòleg detalla que anys enrere, quan l’espècie es va descriure, els científics només tenien ‘mostres de femelles que tenien uns petits paràsits enganxats que desconeixien’. Aquests paràsits eren els mascles, que, per a reproduir-se, utilitzen el ‘parasitisme sexual’, és a dir, quan troben a la femella s’hi enganxen, perquè sigui ella, la que decideixi quan fer l’intercanvi d’esperma i fecundació. Posteriorment a aquest intercanvi, és quan el mascle es torna a separar de la femella.

El nom científic del diable negre és Melanocetus johnsonii, una combinació entre melano, que significa negre i cetus, que es traduiria com a ‘monstre del mar’. Marc aclareix que Johnsonii és el nom del ‘cientific que anys enrere va citar’ aquesta espècie. L’exemplar trobat tenia una mida de 7 centímetres, fet que va sorprendre en el seu moment, ja que com que les gravacions no tenien una referència de mida, es va donar per suposat que l’exemplar era molt més gran.

A causa de les característiques concretes de les illes Canàries, es poden trobar diferents exemplars d’espècies de profunditat a la superfície. Normalment morts. Marc Martín remarca que, sabent això, ja se surt a buscar aquest tipus d’organismes, a una velocitat molt reduïda per a poder veure’ls, ja que solen ser de mides reduides, com l’exemplar de diable negre trobat. El biòleg recorda que el dia que van trobar aquest exemplar, estaven realitzant una recerca d’aquest estil, i és per això que el van veure. El que remarca com a ‘espectacular’ és que l’exemplar estigués viu.

Marc enumera tres possibles motius pels quals aquest peix de profunditat es trobés a la superfície. Un dels motius podria ser el fet que les espècies de profunditat s’acosten a la superfície durant les nits de lluna nova, quan la marea és baixa, però també el fet que preses fugint de depredadors ‘ascendeixin a la superfície i els canvis de pressió i gasos en el seu cos poden provocar que facin un ascens precipitat i de manera incontrolada i que un cop a la superfície no puguin baixar i acabi morint a la superfície’. El diable negre també podria haver entrat en un corrent marí ascendent, o, per acabar, també hi ha la hipòtesis que el peix tingués una patologia o problema neurològic que el fes pujar a la superfície. Martin declara que no es pot determinar quin d’aquests motius és el que va provocar que aquesta espècie es trobés a la superfície.

Respecte a la viralitat que va tenir aquest descobriment, el biòleg destaca el fet que aquesta espècie no s’havia vist mai a la superfície i se’n tenia pocs registres fotogràfics, juntament amb haver-lo trobat viu, en un espai que va permetre realitzar-li vídeos i fotos. Marc confessa que era un descobriment que ja sabien que era excepcional, però que no s’esperaven ni que arribes a tenir impacte en l'àmbit mundial ni que les visualitzacions dels vídeos arribessin a més de cent milions.

Marc Martín espera que aquesta viralitat serveixi per a ser més conscients de la biodiversitat marítima i valorar aquesta ‘comunitat tan rica que tenim a les profunditats’, i afegeix que creu que ‘la balança ha estat positiva, ja que tant un públic més juvenil com el públic més adult han despertat un interès important per les comunitats profundes i els peixos de profunditat’.