Lluïsa Morago: 'necessitem relleu generacional, necessitem joves i gent que s'engresqui i que tingui ganes de passar-s'ho bé i que pugui gaudir de les danses tradicionals'

L'Oriol Pons i la Lluïsa Morago formen part de l'esbart Mar blava, de Malgrat de mar. Han visitat la ràdio per a apropar aquesta tradició catalana a l'oient, però també per a explicar que els falta gent i que 'ara el què es troba a faltar és el relleu per a aquesta generació que ha estat ballant a l'esbart durant més de quaranta anys'.

Tal com els defineix l'Oriol Pons, l'esbart és 'un grup de persones, de dansaires, que ens dediquem a ballar i a aprendre danses regionals dels països catalans'. Les danses poden ser valencianes, aragoneses o catalanes, però també balls típics de cada poble en concret, com per exemple el ball de Joan i Sant Pau de Malgrat o el Ball de Remitgers, un ball de pescadors també propi de Malgrat de mar.

L'esbart no es tracta només de balls, també hi ha una vestimenta concreta. Pons comenta que 'cada ball té la seva indumentària corresponent' i, tot i no tenir un fons d'armari molt extens, 'intentem ser fidels sempre al que marca l'estil del ball'. Morago també esmenta què, en algunes danses es pot trobar representació de tot el poble, fet que també es representa amb una vestimenta concreta. La vestimenta no és l'únic que canvia, també podem trobar balls en els quals s'interactua amb diferents objectes, com, per exemple, panderetes, cintes o inclús bastons, l'Oriol comenta que 'tot i no ser un grup de bastoners, també hem acabat ballant balls de bastons'.

De fet, l'esbart mar blava recentment ha complert la vuitantena, porta actiu des del 1942, i l'estiu del passat 2022 van celebrar els seus vuitanta anys. Pons comenta que 'el grup ha canviat moltíssim' i part d'aquest canvi ha recaigut en el volum de gent o la implicació d'aquests, passant de més d'un grup de dansaires a un grup que no arriba a la quinzena de persones. La Lluïsa explica que ella recorda començar d'adolescent i 'ja hi havia un altre grup, que era el grup de més grans que nosaltres, nosaltres anàvem aprenent i quan ja teníem una certa experiència per a incorporar-nos al grup dels grans, hi passàvem'. 'Ara el què es troba a faltar és el relleu per a aquesta generació que ha estat ballant a l'esbart més de quaranta anys', afegeix.

Actualment, l'esbart fa poques sortides, el que fan segur és la ballada de Sant Pau, la ballada tradicional de Malgrat. Recorden que anteriorment sí que s'havien fet moltes sortides, 'per a representar Catalunya i fins i tot Espanya a diferents parts del món', portant els balls tradicionals catalans a països com Macau, Brasil, Mèxic, Perú, Tailàndia o Corea.

En relació amb les sortides, ara es troben limitats per la falta de persones que hi ha a l'esbart, Pons comenta que 'abans es podia sortir i anar a llocs a representar el poble o representar Catalunya perquè a l'haver-hi un esbart que feia patxoca, amb gent amb compromís i amb ganes de passar-s'ho bé, però també de fer-ho bé, es podien fer unes representacions dignes, però ara amb l'estat actual és més complicat això'. La Lluïsa explica que l'esbart, per a omplir la plaça i fer goig, ha de tenir sis parelles de balladors: 'en la mesura que hi ha més components a l'esbart, pots oferir més espectacle, i es gaudeix i és molt més bonic'. Morago afegeix que ja no és només qüestió d'omplir la plaça o no amb balladors, sinó que també 'necessitem relleu generacional, necessitem joves i gent que s'engresqui i que tingui ganes de passar-s'ho bé i poder gaudir de les danses tradicionals'. Pons explica que per la ballada tradicional han de buscar balladors a correcuita, i que 'ens agradaria poder dir que som prou gent i que els que han decidit no ballar més, tingui el seu relleu'.

Per a apuntar-se a l'esbart mar blava, es pot contactar a través de les xarxes socials al seu usuari @esbart_mar_blava o al mateix Oriol Pons, a l'usuari @uripons95, tot i que recomanen que els visiteu als assajos que fan cada dilluns a les 20:00 h al Centre Cívic, per així veure el què fan, com ho fan, qui són, i inclús quedar-se a provar. Tothom que tingui curiositat i ganes està convidat a participar-hi, independentment de l'edat.