Resuming podcast

29 maig de 2026 a les 13:20

L’Ajuntament de Malgrat iniciarà el procés per adherir-se al Consorci per a la Normalització Lingüística

Compartir

El consistori malgratenc formarà part del Consorci per a la Normalització Lingüística, ens públic creat el 1989, que promou el coneixement del català a través de l’ensenyament no reglat i en fomenta l’ús i la seva divulgació. Així es va decidir en el darrer ple municipal, a través de l’aprovació d’una moció presentada per Malgrat ens Mou.

Actualment, aquest òrgan el formen 139 administracions públiques: la Generalitat de Catalunya, 99 ajuntaments, 37 Consells Comarcals -inclòs el del Maresme- i la Diputació de Girona i la de Barcelona.

El Consorci per a la Normalització Lingüística és alhora qui executa el Pacte Nacional per la Llengua, aprovat al 2025 al Parlament de Catalunya. Aquest té un full de ruta fins el 2030 i un dels seus objectius és incrementar el nombre de parlants del català. En el ple de dijous també es va aprovar l’adhesió a aquest pacte

Segons la regidora de Cultura Lurdes Borrell, el Consorci per a la Normalització Lingüística és clau perquè Malgrat pugui “executar una política lingüística municipal solida i coordinada amb tot el territori”. La regidora va afegir durant el ple que formar part del Consorci facilitarà les ajudes que se’ls hi pot donar a persones que requereixen de formació en la llengua, com persones nouvingudes que desconeixen el català o gent que vulgui aconseguir alguna titulació. 

Durant el debat plenari, el portaveu d’ERC, Joaquim Albert, va destacar que s’ha de potenciar l’ús del català en l’àmbit social i quotidià.

El portaveu de la CUP, Enric Zaldo, va recordar que actualment el reglament municipal permet que els estudis que s’encarreguin a tercers es poden fer en llengua catalana. En aquest sentit, Zaldo va apuntar que, de fet, l’estudi sobre l’Agenda Urbana 2030 està en castellà i en anglès, però no en català.

D’altra banda, segons la regidora de Junts per Malgrat, Carme Cernicharo, el català no és només una eina de comunicació, sino una llengua de “cohesió” i de “patrimoni col·lectiu”.

La moció es va aprovar per unanimitat. El PP no va votar aquest punt, per la absència de la seva portaveu, Anna Vega.