Greenpeace mostra com a exemplars les platges de Malgrat de Mar

Un informe de l’organització posa com a model les mesures preses per la conservació natural de les platges de Malgrat

L’informe de Greenpeace “Crisis a tota costa” fa un recull anual de les condicions en què es troben les platges arreu del territori espanyol. En aquest estudi analitzen el litoral en funció de les bones pràctiques o de les mesures preses que consideren que malmeten l’ecosistema. Enguany, dins un panorama en deteriorament de les costes del Maresme i, en general, de Catalunya; Malgrat de Mar hi apareix com a exemple de bones pràctiques.

L’informe destaca la iniciativa de Malgrat de trobar “solucions basades en a naturalesa, protegint els seus espais verds i renaturalitzant l’entorn urbà”, mesures que han donat com a resultat la recuperació de les dunes i un augment de captació de l’aigua dolça.

Laia Gómez, tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament, explica què vol dir aquesta afirmació. Comenta que el que lloa l’informe de Greenpeace és tenir platges amb ecosistemes naturals sense pressions ni infraestructures de presència humana. Això fa que l’organisme que conforma l’espai de la platja es pugui regular per ell sol i exerceixi una protecció natural.

Gómez detalla que hi ha diverses mesures que es van prendre per a poder arribar a la naturalització d’aquestes zones, que són essencialment la platja de la Conca i la punta del riu Tordera. En primer lloc, es van intentar eliminar estructures artificials fixes. En segon lloc, van afavorir la plantació de plantes psammòfiles, aquelles adaptades per viure a espais sorrencs. Gómez recalca que les plantes escollides són pròpies de l’hàbitat i pertanyen en aquest espai. La inserció d’aquestes espècies es duu a terme amb voluntaris ambientals i associacions com NatMont, una organització de naturalistes del Montnegre i la Tordera. Per últim, la tècnica de Medi Ambient esmenta com a mesura la divulgació d’aquests temes per conscienciar als ciutadans de la importància d’aquests espais.

La iniciativa per dur a terme la naturalització de les platges va començar l’any 2000, quan la fundació Territori i Paisatge va fer un projecte per fer una recuperació d’aquests hàbitats, juntament amb la resta de pobles del Maresme. El que es va fer va ser introduir les plantes psammòfiles, que Malgrat de Mar ha mantingut fins a dia d’avui. Gómez explica que, tot i que s’han recuperat moltes espècies, abans totes les platges del Maresme comptaven amb més quantitat de vegetació.

El complicat de realitzar aquesta acció no és introduir les psammòfiles, sinó aconseguir mantenir-les en el seu hàbitat. Laia explica que a Malgrat pot resultar més fàcil que a altres pobles de la comarca perquè comptem amb molts quilòmetres de platja. Això fa que s’hagin pogut crear dues tipologies de platja: una més destinada al servei turístic o a l’ús de les persones; i unes platges tractades com a naturals.

La tècnica de l’Ajuntament comenta es van adonar de que Malgrat apareixia com a model a l’informe de Greenpeace quan una periodista de la Vanguàrdia, Rosa Tristán, els va trucar per poder fer una notícia més positiva sobre l’estat de les platges.

Laia Gómez posa èmfasi en què ara l’important és mantenir la línia de treball, “no fer passes endarrera”, i no prendre males decisions que puguin afectar a l’ecosistema creat.

Foto: Imatge d'arxiu de la vegetació psammòfila. Ajuntament de Malgrat de Mar