El veïnat valora l’Engalana’t

Els carrers participants valoren molt positivament l’activitat i expliquen que compleix amb el seu objectiu de fomentar el veïnatge

Després d’haver repartit els premis als carrers guanyadors, els participants valoren l’activitat Engalana’t, organitzada per la Comissió de Festes durant la Festa Major de Malgrat de Mar. La iniciativa té com a objectiu fomentar el veïnatge a través de la col·laboració per decorar els carrers o zones que s’hagin volgut inscriure.

Els participants comenten com cada carrer s’organitza d’una manera diferent. Els que ja fa anys que en formen part tenen una estratègia més fixa i es comencen a preparar molt aviat, alguns a principi de curs. D’altra banda, els que són més nous o s’han apuntat enguany, com l’Abat Oliba, just busquen la manera de coordinar-se.

Sònia González, representant del Carrer d’Aragó, explica que per a decidir el tema de la decoració, els veïns insereixen en una bústia diferents opcions. Més tard, es llegeixen tots els temes, se n’escullen dos i es vota el millor entre aquests. Enguany, el guanyador ha estat Fèlix Cardona.

Sara Marcet, veïna del carrer Ramon Turró, relata la seva manera d’escollir una temàtica. Marcet narra que enguany el veïnat es va reunir als voltants de l’abril i van realitzar una pluja d’idees. “A mà alçada” es va votar el tema que més va agradar, en aquest cas, també Fèlix Cardona.

La inspiració per trobar la temàtica del carrer Nàpols va sorgir en veure com els infants “al·lucinaven” amb la decoració de l’any passat, sobre el bosc encantat. Això és el que Verónica, representant del carrer, recorda que els va donar la idea per engalanar el carrer sobre el Parc Francesc Macià.

“El local social” o, dit d’una altra manera, el garatge d’una veïna, és on es prenen totes les decisions del carrer de Maó. El veïnat s’hi reuneix aviat, als voltants del Nadal, i comencen a discutir idees, com comenta Vanessa, representant del carrer Maó. Enguany, amb la inspiració de la casa de Fèlix Cardona, que es troba al carrer Maó, els veïns també van decidir homenatjar aquest personatge malgratenc.

Pel primer any de l’Abat Oliba, els veïns van apostar per engalanar-lo d’allò que abans havia estat: camp. Estrella Fernández, veïna de l’Abat Oliba, relata que va preguntar a malgratencs com havia estat el carrer Abat Oliba.

Per últim, Eva Cassany, del carrer Sant Pere, narra com enguany quasi escullen la temàtica de Fèlix Cardona. En canvi, al final es va acabar votant el delta de la Tordera, un tema que feia molt que es plantejaven i que mai acabava de sortir. “Sort que el vam fer!”.

Per escollir, Cassany explica que una Comissió del carrer escull un tema que més tard, es presenta als veïns. El carrer Sant Pere es comença a reunir i pensar als voltants de Setmana Santa.

Altres carrers, com per exemple l’Aragó, comencen a treballar just comença el curs escolar. Tal com comenta Sònia González, el veïnat es reuneix per primer cop al setembre, quan encara no ha passat un mes de l’últim Engalana’t, i comença a fer una pluja d’idees.

A l’hora de decorar, cada carrer es troba amb diferents dificultats. Els camions, l’amplada, l’alçada, les zones, el trànsit... Són només alguns dels exemples que els veïns han esmentat. A tot això, se li suma l’element clau: la dificultat de la decoració.

El carrer Abat Oliba explica que es van trobar amb un impediment d’última hora: l’escut de Malgrat. Estrella relata que, un cop ja el van tenir fet, Malgrat de Mar va fer un canvi d’escut i, per tant, el seu ja no era l’oficial. Tot i així, van optar per penjar-lo igualment.

El carrer Maó, per la seva banda, explica que no hi ha hagut cap objecte que els provoqués maldecaps. Vanessa narra que amb el que s’han trobat aquest any és la improvisació, a la qual no estan acostumats.

El carrer Maó, tal com explica la seva representant, és un carrer que per naturalesa és més senzill de decorar. Malgrat tot, problemes amb els camions o vandalisme han preocupat als veïns.

Amb problemes similars es troba el carrer Ramon Turró, que tal com explica Sara Marcet, està dividit en trams molt diferents un a l’altre. Decorar més o menys trams és un tema que provoca discrepàncies entre veïns, però aquest any s’ha apostat per decorar-ne el màxim nombre possible. Els camions també els suposen un impediment: degut a l’alçada que suposaria penjar decoracions que creuessin el carrer, els veïns han decidit no col·locar cap garlanda que vagi de balcó a balcó.

Sant Pere expressa que la seva dificultat ha estat trobar un lloc on poder realitzar la decoració. Enguany, els ocells ocupaven molt d’espai dins les cases i, al no tenir un espai comú, els participants que no en sabien tant es van haver d’espavilar sols. Això sí, sempre amb l’ajuda dels altres veïns.

Verónica, del carrer Nàpols, no troba dificultats en la decoració, sinó més aviat en la naturalesa del carrer, que complica la tasca d’engalanar-lo.

Per la seva banda, pel carrer Aragó sí que ha estat difícil elaborar les garlandes. Sònia González explica que les fulles, el lloro i el cocodril van ser els elements més difícils de fer, als quals van dedicar moltes hores. González explica que han arribat a fer unes 4.300 fulles, fetes a mà una a una.

Però tota bona feina aporta resultats. El carrer Aragó va guanyar dos premis: el segon per part del jurat, i el premi del jurat popular, votat per les malgratenques i malgratencs. Sònia explica que per a ells, el millor premi és “veure el resultat de la feina ben feta” i “el bon rotllo” que hi ha entre veïns.

El primer premi se’l va endur el carrer Sant Pere, que ho valora molt positivament. Eva Cassany relata com, tot i agraïr el premi, per a ells només amb els bons comentaris de la gent que venia a veure el carrer “ja n’hi havia prou”.

Enguany el tercer premi el va aconseguir el carrer Maó, que el rep “amb molt d’orgull”. Vanessa explica que els va agradar que es valorés la feina i tot el treball que hi ha darrera, i explica que cada carrer es mereixeria un premi.

I tot i que no s’enduguessin un premi, el carrer Abat Oliba, Nàpols i Ramon Turró també van rebre un reconeixement per la feina feta.

Així i tot, per a la Comissió de Festes els premis no són l’important d’aquesta activitat. L’objectiu que persegueix l’Engalana’t és fomentar el veïnatge i la bona relació entre els ciutadans del municipi. Els veïns, després d’uns anys participant-hi, corroboren que s’ha complert la finalitat i ells també valoren molt més les relacions que han creat, que el premi que hagin obtingut.

Sara, del carrer Ramon Turró, explica que “treballar amb els veïns és fantàstic” i que és molt bonic recuperar aquestes relacions entre veïns i “fer poble”. A més, comenta que cada any més gent s’implica en el carrer, des de nens petits fins a gent més gran, i això és el que els “omple d’orgull”.

Verónica, del carrer Nàpols, explica que ha estat una experiència “molt bonica”. I és que aquest carrer fins i tot es va reunir per les festes d’hivern, ja que se’ls feia “llarg” haver d’esperar-se a veure fins a l’estiu.

L’Abat Oliba des d’un principi va tenir el seu objectiu clar. I no, no era guanyar, sinó “col·laborar, fer poble i fer les festes”.

Vanessa, del carrer Maó, està molt contenta amb la inciativa de la Comissió de Festes, ja que “ha fet molta pinya al carrer”.

Al carrer Sant Pere l’Engalana’t ha servit per coneixe’s entre veïns i per donar la benvinguda a malgratencs que s’acabaven d’unir al carrer. Eva explica que “estan molt satisfets”.

Un cop acabada aquesta edició, els veïns descansen, o no, i es posen a pensar temes per a la següent. Alguns ja tenen una idea clara, i d’altres encara han de començar, com el carrer Maó.

D’altra banda, el carrer Aragó o el Ramon Turró ja estan començant a donar voltes a algunes idees.

L’Abat Oliba, que enguany ha estat el seu primer any, veu molt probable que en la propera edició també hi participin i ho valoren molt positivament.

Així doncs, els carrers agraeixen a la Comissió de Festes per organitzar aquesta activitat que els ha enfortit més com a malgratencs, com a veïns i com a poble. I que, és clar, també els ha fet guanyar algun premi.