13 març de 2017 a les 11:21
El Partit Popular exposa que el Tibunal Constitucional considera, davant un recurs contenciòs-administratiu presentat a l'Ajuntament de Reus contra l'adhesió a l'AMI i el pagament de la corresponent quota, que "les entitats municipals, com tot l'Estat, estan subjectes en primer lloc a la Constitució i a l'article 2 d'aquesta, on s'estableix la indissolubilitat de la nació espanyola". També considera que "no és legalment possible que una institució pública adopti decisions de pur posicionament polític, aliè a les seves pròpies competències decisòries" ja que això "seria com una imposició d'aquest posicionament a tots els que estan sotmesos a la seva autoritat".
A més, el Tribunal determina que "considerar la independència de Catalunya com a una finalitat d'interès comú, suposa ignorar que es tracta d'un tema notòriament polèmic i sobre el que no existeix, de cap manera, un consens" i per tot això, el Tribunal considera que "l'adhesió del municipi a l'AMI és una vulneració de la legalitat, doncs s'ha instrumentalitzat el propi Ens per a una finalitat partidista, en els termes referits pel Tribunal Suprem" i que no és possible que un Ajuntament o entitat local, en sí mateixa i amb plena vulneració de la Constitució, participi de l'exercici d'aquesta finalitat, sense perjudici, es reitera, de les actuacions dels seus càrrecs electes".
El PP, doncs, presenta al Ple Municipal els següents acords per què "l'Ajuntament de Malgrat de Mar declari nuls els acords i decrets aprovats per l'Ajuntament, que tinguin per finalitat l'adhesió del municipi a l'AMI i el pagament de les quotes corresponents. A més de deixar de formar part d'aquesta associació i respectar la legalitat vigent i la Constitució". I pretén "traslladar els següents acords als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya, així com també a la Delegació del Govern a Catalunya".
L'Ajuntament de Malgrat de Mar es va adherir a l'Associació de Municipis per la Independència l'any 2012 i enguany pagarà, per primer cop, la quota corresponent. Els anteriors governs, encapçalats per alcaldes del PSC, es van negar a pagar la quota, de 1.487,50 euros anuals.