David Verdaguer: “El meu primer record fent teatre amateur és a Malgrat"

L’actor i humorista malgratenc formarà part del pregó de Festa Major de Sant Roc d’enguany, que es farà aquest divendres a les 22 h al parc Francesc Macià. Verdaguer parla a l'entrevista que li ha fet Ona Malgrat tant de la seva trajectòria professional, com de fets més personals com, per exemple, del seu primer record relacionat amb el tetre al Centre Cultural de Malgrat

L'actor malgratenc David Verdaguer, que ja acumula dos premis Goya i tres Gaudí, formarà part del pregó de Festa Major de Sant Roc d’enguany, on es farà un petit homenatge a la seva trajectòria. Verdaguer explica que se sent “molt content” que li hagin fet aquest reconeixement, ja que assegura: “M’estimo molt Malgrat”. L’actor també comenta que Sergi Vives, l’encarregat de presentar el pregó, va ser amb qui va començar a fer ràdio i que per aquest motiu també serà una jornada especial.

Verdaguer explica que sempre ha tingut molt clar que volia ser actor i destaca que als vuit anys, veient una obra de teatre al Centre Cultural de Malgrat amb els seus pares, va decidir que es volia dedicar a la interpretació.

L’humorista malgratenc comenta que “sempre tenia molt clar que em podia guanyar la vida amb això” ja fos fent pel·lícules o “explicant contes o fent de pallasso a comunions”. Tot i tenir-ho tan clar, explica que el David petit no s’hagués imaginat mai arribar fins on ha arribat.

Verdaguer també reclama a l’Ajuntament que es pugui tornar a obrir el teatre i que es programi el que defineix com “l’únic secret per fer teatre”. També explica que el primer record actuant en un teatre amateur és a Malgrat, amb el Grup Germanor, realitzant un dels papers dels pastorets. L’actor agreix a en Joan Puig l’oportunitat que li va donar i que “ de seguida estigués encantat que hi anés”.

En l’entrevista també parlem sobre la pel·lícula Saben aquell, un dels últims grans èxits; El mal invisible, la sèrie que acaba de rodar; el futur de la professió o temes més personals, com els seus primers records del teatre o la importància de l’humor a la seva vida.