24 de Novembre de 2023 a les 17:45
La Carla Heredia va patir violència de gènere en la seva primera relació, que va començar quan només tenia 18 anys. Un cop ha pogut sortir d'aquesta situació, comparteix el seu testimoni per a poder ajudar a dones que es trobin en la mateixa situació que va haver de viure ella
Aquest any la Carla llegirà el manifest en l'acte institucional del 25N. També és enguany quan s'ha atrevit a compartir el seu testimoni. Amb ganes que el seu testimoni pugui visibilitzar aquestes situacions cada vegada més, i que també pugui ajudar a obrir els ulls a dones que es trobin en relacions abusives, la Carla fa l'acte de valentia de tornar a parlar de tot el que va haver de passar en la relació que va començar quan només tenia 18 anys.
El relat comença com moltes històries, al principi tot era molt bonic: "Ens agradàvem molt, ens interessaven les mateixes coses, a mi la situació de festes d'aquell moment també m'agradava". Però arrel de quedar-se embarassada i intentar canviar hàbits per poder cuidar de la seva filla, va ser quan es va començar torçar. "La vida que va continuar fent aquesta persona no era molt afí a la meva. Vam començar a tenir alts i baixos, cada vegada va començar a ser més agressiu, i sí que notava coses però no les volia veure perquè recordava com de bo era i el que ens agradàvem".
Relata que tot va anar en augment fins que va buscar la manera de buscar-se la vida per la seva banda, per protegir la seva filla de tot el què estava passant. No va ser fàcil, ja que afegeix que "la gent sol dir que on et facin mal no hi tornis, però en aquest cas sempre tornes, perquè sempre penses en aquella cosa maca que hi havia".
La Carla explica que, un cop fora d'aquesta situació, va costar molt assimilar el que havia passat i poder fer vida normal. "Tothom dona per fet que un cop finalitza la relació, ja tot acaba, però no estàs mai tranqul·la, arriba un moment que has d'aprendre a viure amb això". La por torna sense avisar, i a vegades limita el seu dia a dia i el de la seva filla, encara que tot "ja hagi acabat", esmenta que es necessita encara molta ajuda, que per molta força de voluntat que es tingui, al sortir d'una situació així estas "trencada per dins".
En referència als consells que pot donar als familiars i amics de persones que es trobin en la mateixa situació que va estar ella, la Carla demana que no tirin la tovallola i que no les deixin soles, per molt que sempre acabin tornant a aquella relació, ella ho veu com una malaltia: "Jo crec que he tingut una malaltia, he estat obsessionada amb el que jo creia que era amor, però no era amor, perquè l'amor no fa mal". Agraeix que tant la seva familia com les seves amigues no l'han deixada mai sola, encara que fossin dies en els que "no es podia estar amb ella perquè estava molt malament".
En cas d'estar en una situació de violència de gènere, es pot contactar al telefon 016, al correu 016-online@igualdad.gob.es o per whatsApp a través del telefon: 600 000 016.
A part, la Carla apunta que és important fer la denúncia als Mossos d'Esquadra, ja que són qui tenen les qualitats per a tractar les denúncies de violència. Un cop feta la denúncia, recomana demanar per l'ajuda dels mossos encarregats de les víctimes, de qui esmenta que fan una gran feina, i també dona l'opció de contactar amb el SIE de Mataró. Acaba les recomanacions amb el servei atempro de la Creu Vermella, un dispositiu amb el qual et tenen sempre localitzada i que recomana utilitzar per si de cas, un cop fets tots els tràmits esmentats anteriorment.