[ÀUDIO] Front comú entre Ajuntament i Generalitat per acabar amb la multireincidència dels fets delictius

Durant la trobada s’ha posat sobre la taula la problemàtica de les ocupacions, moltes d’elles vinculades a fets delictius. Persones que ocupen i que de manera continuada delinqueixen. En aquest sentit, l’alcalde ha explicat que hi ha 45 ocupacions al municipi, matisant que la meitat d’elles són per casos de pobresa i de vulnerabilitat social i s’atenen i es fa seguiment des de Serveis Socials.  

El primer tinent d’Alcalde, Jofre Serret, ha posat de relleu que Malgrat de Mar és un municipi tranquil tot i reconèixer que hi ha zones amb problemàtiques d’ocupació. En aquest sentit, s’ha posat en marxa una feina transversal amb una ‘taula d’ocupacions’.

Per la seva banda, l’alcalde, Joan Mercader, ha llançat també un missatge de tranquil·litat i ha explicat que amb les dades objectives que aporta tant la Policia Local com els Mossos es demostra que els fets delictius disminueixen. Mercader posa d’exemple els robatoris en domicili i en establiments i comerços que han disminuït tot i que la ciutadania pot tenir la percepció que hi hagi un increment.

Per la seva banda, el conseller Miquel Buch va parlar tant de les dades objectives com de les subjectives, és a dir, de la percepció de seguretat o inseguretat que tenen els ciutadans.

Les dades reals, segons el conseller Buch, són bones i va posar exemples. En el cas dels robatoris amb força a domicilis durant l’últim any s’ha reduït un 21,5 per cent, gràcies a un pla operatiu específic dels Mossos d’Esquadra arreu de Catalunya. També en els robatoris amb força en empreses, aquests van baixar un 44 per cent, i en els cas dels establiments s’ha baixat un 11,8 per cent.

Miquel Buch va explicar que les denúncies ciutadanes del conjunt de fets delictius van pujar un 5,3 per cent. El conseller Miquel Buch parlava dels aspectes concrets que es poden treballar des de les dues administracions.

El conseller Buch considera que davant les persones que fan servir la delinqüència com a ‘modus vivendi’ s’ha de treballar des de la vessant del càstig però també des de la social per canviar aquestes conductes.